EQUIPARAR LES CONTRIBUTIVES I LES NO CONTRIBUTIVES

La CASS vol revalorar amb l’IPC totes les pensions i eliminar els trams

El consell d’administració de la parapública envia al legislatiu una triple proposta per igualar els augments en nom de “l’equitat”

Galabert en una compareixença passada de la CASS.

Galabert en una compareixença passada de la CASS.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Equitat. Aquesta és la paraula que va ressonar ahir en la roda de premsa del president de la CASS, Marc Galabert, i el representant dels pensionistes, Jacint Risco, en què van presentar una proposta que traslladaran al Consell General per demanar més equilibri entre les pensions contributives i les no contributives, perquè totes es revalorin d’acord amb l’IPC. La parapública ha treballat amb una fórmula que calcula un sistema que, segons Risco, tindria un impacte en el cost per a la caixa que hauria de ser “zero o pràcticament zero”.

“Amb l’equitat les dues pensions haurien de ser iguals, tot i que sigui una potestat executiva”Marc Galabert, President de la CASS 

Les pensions contributives són aquelles de jubilació, invalidesa, viduïtat i orfenesa que van a càrrec de la parapública. Les no contributives, en canvi, són les d’aquells cotitzants les pensions dels quals no han arribat al mínim per contribuir a la caixa i les assumeix Govern. Des de la parapública van remarcar que les contributives es van apujar d’acord amb l’IPC –del 4,6% el 2023–, mentre que les no contributives es van augmentar en un 7%. “Val la pena que d’acord amb el principi d’equitat les dues pensions siguin iguals, tot i que és una potestat executiva”, va expressar Galabert. En cas que aquesta proposta no tiri endavant, proposen una revaloració amb penalització, però eliminant els trams, que segmenten les pensions en una escala en què troben que els elements correctius que es van implantar a la llei del 2014 generen injustícies en les pensions. “Com més punts adquirits el 2015, més reducció del preu del punt”, va apuntar Risco. Aquesta penalització es pot traduir en la fixació d’un llindar “salvable” que podria ser dos cops el salari mínim i fins a un màxim de sis vegades aquest, en un sistema de regressió lineal que “eviti l’efecte escala”, va dir Galabert. En darrera instància, sol·liciten que se suprimeixi l’article de la llei dels pressupostos que provoca que les pensions contributives es regeixin sota el criteri de la residència o dels anys de cotització.

“Amb la nova fórmula, l’impacte en el cost per a la caixa hauria de ser zero o pràcticament zero”Jacint Risco, Representant dels pensionistes

Risco va exemplificar com una sola dècima pot fer deixar guanyar a un pensionista, al cap d’un any, prop de 1.000 euros. Es pot donar el cas d’un pensionista que cobri tres vegades el salari mínim i amb un cèntim més un altre que s’inclogui dins el tram per sobre. En el primer, l’actualització és del 4,6%, i en el segon, només de l’1,3%. Les dades mostren com a final del 2023 hi havia 8.907 pensionistes de vellesa residents, dels quals el 72% –6.414– estan per sota del salari mínim. Només un 3% dels pensionistes d’aquest grup supera dues vegades el salari mínim –267–, mentre que el 25% restant –2.226– es troben entre el salari mínim i dues vegades aquest.

Des de la CASS, la temporalitat és un afer que es deixa en mans dels consellers generals, així com el criteri de quins haurien de ser els llindars màxims i mínims sobre la regressió lineal. No obstant això, els pensionistes volen l’aplicació d’aquestes mesures retroactivament des del gener d’aquest any.

L'AVÍS DE CINCA SOBRE AL CAIGUDA DEL FONS DE RESERVA ES TRADUEIX EN 21 MILIONS

“El rendiment del primer trimestre va ser del 2,84% positiu, però no serà així al segon trimestre. L’abril serà negatiu”, va comentar fa dues setmanes el president del fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca. I així ha sigut. Després d’un increment al març de 35 milions, que situava el fons en nivells rècord amb 1.725,09 milions, la guardiola per pagar les pensions acumulava a final d’abril 1.703,64 milions, que representa una caiguda de 21,45 milions. Una quantitat que suposa un rendiment negatiu de l’1,23% i que deixa l’acumulada d’aquest any en un 1,58% positiu i la dels últims dotze mesos, en un 7,61%. Els motius del rendiment negatiu han estat el repunt de la inflació i les bones dades de l’economia dels Estats Units, “que han fet retardar les expectatives de baixades de tipus d’interès de la Reserva Federal i han provocat increments de tipus”, assenyalen des del FRJ.
tracking