ORDENAMENT TERRITORIAL

La inversió per minimitzar riscos naturals suma 24 milions en 10 anys

Protecció Civil ha actuat en 18 incidents des del 2019, tres dels quals aquest any

Un roc caigut a la Solana d’Andorra la Vella.

Un roc caigut a la Solana d’Andorra la Vella.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El Govern ha destinat 24,2 milions d’euros durant els últims deu anys a obres per protegir el territori contra els fenòmens naturals, des d’esllavissades fins a allaus o crescudes de rius i torrents. Ho ha especificat el ministeri d’Ordenament Territorial en la resposta a una bateria de preguntes formulades per la consellera socialdemòcrata Susanna Vela. La informació està desglossada per parròquies i per tipus de risc i corrobora que la major quantia, de 7,03 milions en total, ha estat enfocada a les intervencions de protecció davant de la caiguda de blocs rocosos. Hi destaca la inversió associada a la Solana d’Andorra la Vella, que dona per finalitzada. Els pròxims passos seran actuacions de control i de reposició d’elements danyats. Les següents són les obres de tipus hidràulic i essencialment a Andorra la Vella (4,1 milions). L’executiu especifica que han implicat la canalització del Valira a Santa Coloma, millorar el desguàs del torrent del Cedre i reparar la llosa del pont de París.

A continuació hi ha els 4,2 milions invertits en protecció antiallau amb especial significat a la parròquia d’Ordino, amb 1,8 milions pels treballs entre el Serrat i el pont de Castellà. L’estabilització de talussos s’ha endut 3,3 milions, 2,7 dels quals dirigits a intervencions a les carreteres generals.

Per parròquies, destaca la inversió mínima a Escaldes (12.500 euros). El ministeri ho justifica perquè les grans inversions, especialment les de tipologia hidràulica, es van realitzar entre el 1982 i el 2000.

El ministeri també especifica que “no es preveu una actualització integral, ni a curt ni a mitjà termini, de la zonificació del terreny segons la seva problemàtica geològica-geotècnica” que es va aprovar el 2016. L’estratègia, esgrimeixen, se centra en la implantació d’instrumentació per al seguiment i el control dels moviments sobre vessant afectats per grans esllavissaments i amb l’elaboració de projectes de protecció per a corrents d’arrossegalls i caigudes de blocs rocosos en carreteres generals.

A demanda de la consellera, la resposta especifica el nombre d’actuacions de Protecció Civil relacionades amb els efectes de fenòmens naturals. Des del 2019 han estat 18, de les quals tres han tingut lloc aquest 2024: un despreniment a Aixàs, a Sant Julià de Lòria, en una parcel·la a tocar d’uns habitatges; la caiguda de roques a la Solana d’Andorra del passat 31 de març, i el despreniment d’un talús a la carretera de Fontaneda, també a la parròquia laurediana.

LA "UTILITAT" D ELA ZONIFICACIÓ

Vela també va demanar per les actuacions arran del despreniment del 31 de març al canal de Bonavista de la capital. La resposta el qualifica de “força significatiu” però aclareix que es va produir en punts de perillositat alta o mitjana-alta, on no es pot construir o són urbanitzables amb proteccions, defensant la “utilitat” d’aqueta zonificació. Es mantindrà la vigilància amb vols d’helicòpter anuals.
tracking