L’APDA manté el pols i es resisteix a publicar els sous

L’Agència de Protecció de Dades (APDA) es manté ferma en la decisió de no compartir els salaris dels seus membres. Arran del ressò mediàtic al voltant de l’incompliment de la Llei de transparència, que obliga les institucions públiques a fer públiques les dades dels salaris dels seus treballadors, l’APDA va fer ahir un canvi a la seva pàgina web i va afegir un apartat de transparència, però en lloc de desglossar els salaris de l’Agència de Protecció de Dades el que apareix és només un fragment de la legislació que afirma que “tal com s’estableix a la llei de transparència, les administracions públiques han de publicar de manera periòdica la informació la qual sigui rellevant per garantir la transparència de la seva activitat i que estigui relacionada amb el funcionament i el control de la seva actuació pública”. El Diari va intentar contactar amb l’APDA per esbrinar el perquè d’aquest canvi a mitges i no portar-ho fins al final i publicar el salari dels membres de l’entitat, com s’està demanant des de fa dies, però no va ser possible contactar amb cap responsable de l’agència.

Altres entitats que depenen del Consell General sí que han fet els canvis pertinents. L’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior (AQUA), que fins ara tenia publicades unes gralles de mínims i màxims per compartir els sous dels seus membres, va actualitzar la seva pàgina i va especificar exactament què cobra cada càrrec. Per exemple, el director de l’entitat, Isaac Galobardes, rep 4.827,69 euros bruts al mes.

El Tribunal de Comptes, una altra entitat que depèn del Consell, també facilita la informació. Amb una cerca al seu portal web es pot trobar com el president, Francesc d’Assís Pons, cobra 7.073 euros al mes, 6.153 de salari base i 915 de primes. Amb aquestes dades, i comptant el raonador del ciutadà, que sempre ha tingut públiques les dades, l’APDA es queda sola com a l’única entitat que depèn del Consell General que no ha fet públiques les dades salarials dels seus treballadors.

Els comuns també estan obligats a fer públiques les retribucions, segons la Llei de transparència, però si es visiten les webs de les set parròquies es veu que l’única que té un apartat de transparència és la d’Andorra la Vella, però tampoc s’hi poden trobar els salaris, sinó que l’única informació que és accessible des del portal és la dels pressupostos del 2024, en què surt la despesa agregada en personal, sense indicar quant cobra cada càrrec.

ENTITATS INDEPENDENTS

Les entitats que depenen del finançament del Govern “no estan sota la tutela” de l’executiu i se’ls hauria de preguntar directament el perquè de l’incompliment de la Llei de transparència. Aquesta va ser l’explicació que va donar el ministre portaveu, Guillem Casal, a la roda de premsa posterior al consell de ministres en ser preguntat sobre la falta d’informació d’organitzacions com el CRAJ o l’AFA, que no tenen publicats els seus salaris. Sobre si l’executiu té pensat intervenir per garantir el compliment de la llei, Casal va apuntar que “la transparència és un dels pilars fonamentals del Govern”, però no va apuntar cap solució específica.