El TC avala que la detenció per conduir begut sigui a partir d’un positiu de 0,87

La Fiscalia ha portat la decisió del Tribunal Superior que ha suposat elevar la taxa d’alcoholèmia que implica detenció al Tribunal Constitucional (TC) en entendre que la sentència no estava fonamentada en dret. Però el recurs del ministeri públic ha tingut un recorregut molt curt perquè el TC ni tan sols l’ha admès a tràmit, avalant la resolució del tribunal ordinari.

L’origen de tot plegat és l’arrest d’un conductor amb una taxa d’alcoholèmia de 0,81 que únicament es va mesurar amb l’etilòmetre, l’aparell que usa la policia. El conductor va ser condemnat en primera instància i va recórrer contra la resolució al Superior. Un dels arguments que esgrimia era en el marge d’error de l’aparell de mesurar i és el que va fonamentar l’anul·lació de la sentència, l’absolució del conductor i que la jurisprudència hagi implicat que la policia estigui aplicant ja un nou criteri: el positiu penal és ara a partir de 0,87.

La Fiscalia argumentava que la decisió del Tribunal Superior es va basar en un decret referent als aparells de mesurar –entre els quals hi ha els etilòmetres– que no entra en vigor fins al pròxim 1 de setembre i que s’aplica una recomanació de l’Organització Internacional de Metrologia Legal (OIML) quan Andorra no n’és membre i tampoc no són vigents al Principat les seves recomanacions.

Però el Constitucional rebutja que la sentència del Superior hagi declarat “l’aplicació taxativa” ni del decret ni de la recomanació de l’OIML. El TC interpreta que “la raó decisòria de l’absolució rau en el fet de no haver quedat degudament acreditada amb proves suficients la conducció sota els efectes de begudes alcohòliques”. El fet provat era un resultat positiu del 0,81 g/l de sang mesurat per l’etilòmetre, però “no resultava determinant de la condemna, atès el marge d’error d’aquests instruments metrològics, reconegut com a concepte estrictament tècnic, tant al decret com a la recomanació”, diu l’aute del TC, que conclou que el raonament en què es basa l’absolució “és perfectament lògic i raonable i no pot ser titllat ni d’arbitrari, ni d’injust”.