La Cambra estima que falten 2.140 treballadors

“Màxim històric.” En aquests termes es va expressar ahir el president de la Cambra de Comerç, Josep Maria Mas, per referir-se a la xifra de mà d’obra que els falta als empresaris del país, que van situar en 2.140 de mitjana durant el 2023. Una xifra que col·lideix amb els demandants d’oferta del mateix any, que es va situar en 341. “La falta de mà d’obra està sent un dels obstacles crítics per a les empreses i, per tant, és un dels desafiaments principals que cal abordar”, va comentar Mas, que va expressar com a “essencial” implementar millores en la política d’immigració per donar resposta al dèficit de mà d’obra. La solució per a la Cambra passa per “promocionar la mà d’obra existent al país” amb una major formació i interacció entre sistema educatiu i empreses, perquè “demanem cobrir allò que avui funciona”. Quant a les limitacions de les quotes, Mas va comentar que són “complementàries” i que, si s’ha de fer una regulació, aquesta s’ha de treballar a 20 o 30 anys vista i amb la col·laboració dels sectors “per saber cap a on volem anar”. Així ho va manifestar en la roda de premsa de presentació de les conclusions dels resultats de l’enquesta de clima empresarial del segon semestre del 2023, un any en què tot i mostrar relativa fortalesa –amb un ritme d’augment que s’ha situat per sobre de la zona euro–, l’economia andorrana ha trobat un fre en la inflació, els elevats tipus d’interès i el baix dinamisme dels països veïns.

SECTORS D’ACTIVITAT

La represa de l’activitat després de la pandèmia segueix repercutint més fortament sobre les empreses del sector hoteler i la construcció, dels quals un 54% i un 58%, respectivament, van remarcar la bona marxa dels negocis. Les dades mostren que als hotels l’increment interanual de la facturació per establiment va ser del 6,2% de mitjana, un percentatge d’augment encara notable, però inferior al 14,7% registrat l’any anterior, mentre que a la construcció la xifra supera el 2022 –9,4% enfront del 8,7%–. La indústria va millorar respecte al 2022, tot i tenir una “activitat encara feble” amb una recuperació inferior a la mitjana del país del 6,3%, un punt inferior a l’exercici anterior. Tot i això, aquest sector no és el més perjudicat, ja que el comerç minorista –malgrat que el consum va donar “senyals de resistència” gràcies al turisme– té una recuperació “de menys intensitat” que els altres sectors, amb només el 2,1% –allunyat del 5% del 2022.

PREOCUPACIONS

La millora de la xifra de facturació de les empreses va anar acompanyada d’un fort increment dels costos operatius (laborals, energètics, logístics o de subministrament) als quals es va haver de fer front amb la reducció dels marges empresarials, que va afectar el 52%. “El 45,8% de les empreses asseguren que malgrat que es veuen afectades per aquestes tensions inflacionistes no temen per la supervivència del negoci”, va comentar Mas, un fet que és la segona preocupació quant a la situació de negoci per darrere de l’increment dels costos d’explotació, el qual castiga sobretot les microempreses. Mas va apuntar que prop d’un 70% dels empresaris creuen que l’increment de costos està repercutint en els preus de venda i que les despeses de personal són un dels principals desafiaments que tenen en l’actualitat, sobretot en la construcció i l’hoteleria, a causa del gran desajustament entre oferta i demanda. Altres tipus de costos que neguitegen els empresaris són l’encariment dels subministraments i els productes, amb un 63%, i el lloguer del local, amb un 48%, amb principal personificació en els comerços minoristes. En aquest apartat, tot i que la majoria d’empreses opina que el preu s’ha estabilitzat, destaca que el 12,4% –principalment en la construcció– han registrat pujades de preus que superen l’augment de la inflació.