Punjabi es considera víctima de discriminació de gènere

La disputa, ja clarament oberta, al voltant del sou de la cap de l’Agència de Protecció de Dades (APDA) va pujar ahir de nivell amb la publicació a la web de l’agència dels sous de diversos càrrecs de l’administració i entitats que reben diner públic, així com el convenciment de la cap, Resma Punjabi, que els atacs que estan rebent i la seva diferència salarial té a veure amb la discriminació de gènere.

Una acció i unes manifestacions dirigides al Consell General i la Sindicatura, que veuen que la flama lluny d’apagar-se s’està convertint en un maldecap. Punjabi ho té clar i no li passa pel cap la paraula dimissió. Al matí es va explicar a la web l’actualització dels salaris proposats, que suposava un augment de 400 euros per a Punjabi, arribant a un sou de 4.450 euros bruts mensuals (un 10% més), i de 230 euros per als inspectors. Segons explica l’entitat, l’APDA va experimentar diversos canvis “imprevistos” en l’organigrama durant el 2023 a conseqüència de la rotació del personal tant adscrit com nomenat, la qual cosa va provocar que el pressupost d’aquest any no reflectís “la realitat actual de l’organigrama”. És per això que a principi d’abril, Punjabi va decidir contractar una empresa de recursos humans per realitzar diverses tasques, entre les quals la proposta de reestructuració de salaris de tot el personal, inclosos els càrrecs nomenats.

L’actualització dels salaris proposada per l’APDA va ser frenada per la junta de presidents, que adduïa que les retribucions només les pot determinar la Sindicatura i en cap cas els càrrecs designats. D’altra banda, l’APDA s’havia abstingut de publicar els sous, contradient la Llei de transparència. Va ser ahir, després d’una entrevista radiofònica a RNA, que la cap de l’APDA va comentar la controvèrsia i després es va fer públic l’informe intern amb els salaris.

L’agència posa en relleu que l’objectiu d’aquesta actualització era, entre altres, solucionar la “desigualtat salarial entre els caps d’àrea i els inspectors, tenint en compte les responsabilitats que els són atribuïdes”; ajustar els salaris al mercat laboral, a l’experiència i als coneixements del personal, i solucionar la bretxa salarial de gènere.

La bretxa salarial entre homes i dones en el si de l’entitat va ser un dels fets que, tal com asseguren, era “realment preocupant” i que, per tant, s’havia de “solucionar com més aviat millor”. En aquest sentit, es detalla que el novembre del 2021, quan es van nomenar la cap i les inspectores, “el Consell General va establir els salaris que havien de cobrar, fent una reducció d’aproximadament un 42,5% del salari de la cap i un 50,5% dels inspectors”. En l’actualitat, exposen, “no tindria cabuda que qualsevol càrrec electe entrés cobrant un 42% o un 50% menys del salari que el seu predecessor”, el qual s’enfilava fins als 6.094 euros mensuals més 450 en complements.

Tot i assegurar que aquesta situació “seria igualment d’inconscient independentment del gènere”, Punjabi considera que “això és encara més preocupant des d’una perspectiva de gènere, ja que s’està treballant per lluitar perquè cada cop més dones ocupin càrrecs directius i trenquin el sostre de vidre”.

En relació amb la rebaixa salarial dels inspectors, la cap de l’APDA afirma que ha provocat un seguit de problemàtiques, com ara desmotivació i manca de compromís dels treballadors; rotació de personal; dificultat per atreure talent; impactes negatius en la qualitat del treball, i manca de retenció de coneixement. Uns fets que, segons denuncia, tenen lloc des del 2021.

La nota fa referència a la Llei per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació, i precisa que “si agafem la definició de la Llei d’igualtat sobre les feines d’igual valor, es demostra la no-adopció d’aquest precepte quan la retribució de la nova cap és gairebé la meitat del seu predecessor home”, tot assumint moltes més competències, responsabilitats, càrrega de treball física, mental i psicosocial, capacitats i esforços.