La majoria descarta fer l’observatori de salut mental en només 4 mesos

La majoria parlamentària de DA i CC ha donat resposta aquesta setmana a la moció presentada pel PS en què s’insta el Govern a redactar i aprovar un pla estratègic nacional de prevenció i lluita contra el suïcidi en un termini màxim de tres mesos. Entre les sis esmenes, destaca la de la creació i posada en funcionament d’un observatori de salut mental i addiccions, la finalització de la qual el PS en demana en un termini màxim de quatre mesos, i que abans de la finalització del primer semestre del 2025 es presenti una proposta d’implantació de les activitats que ha de desenvolupar l’observatori. DA i CC veuen inviable aquest horitzó temporal i advoquen per uns terminis que siguin “viables” apuntant a finals del 2024.

Els socialdemòcrates emmarquen la necessitat d’aquest pla contra el suïcidi d’acord amb les dades que van recollir i que mostren un increment dels ingressos al servei de salut mental per intents de mort d’aquest tipus. En el recorregut temporal, s’indica que el 2019 van ingressar per aquest motiu cinc homes i 17 dones; el 2020 van ser 14 homes i 23 dones; el 2021, 15 homes i 30 dones. Pel que fa al 2022 i el 2023 no es desglossen les dades per sexe, però s’exposa que el 2022 les persones ateses per intent van ser 40 (30 adults i 10 adolescents) i l’any passat, 39 (35 adults i quatre adolescents). Al Principat, entre el 2016 i el 2021 el suïcidi i les autolesions van ser la causa de mort de 21 homes i 11 dones, situant la taxa de suïcidis, segons corregeix la majoria, de 6,82 per 100.000 habitants, “una xifra inferior als països de l’entorn”.

Cinc de les sis esmenes giren entorn de modificacions del text, sigui per puntualitzacions del text o per correccions, però la majoria fa especial èmfasi en la sobrecàrrega del sistema assistencial. Els socialdemòcrates van assenyalar els ministeris de Salut i Afers Socials com els culpables de l’augment de feina dels sanitaris per omissió de la seva tasca. La majoria, en canvi, es va defensar apuntant que “si bé és indubtable que les associacions professionals efectuen una tasca encomiable, amb una innegable dedicació i treball per part dels seus membres, entenem que la sobrecàrrega de treball que manifesten estabilitzant és deguda a l’increment de la demanda i de la consegüent pressió assistencial”. Un altre punt de conflicte és el referent al temps mitjà d’espera a l’àrea de salut mental, el qual el PS atribueix a la manca de recursos, mentre que la majoria al·lega que es deu a l’increment “de forma notable” del requeriment de la població dels recursos de salut mental des de la pandèmia. Dilluns arriba la moció al Consell General per ser votada per tot l’arc parlamentari.