Andorra va triplicar la taxa de mortalitat laboral de la UE

Sovint les dades ajuden a comprendre magnitud d’una tragèdia, tot i que quan es parla de vides humanes, és difícil desvincular-ne la fredor de les xifres. La mort de l’operari del projecte Caldes fa dues setmanes va tornar a situar el debat sobre la seguretat laboral al Principat i, malgrat la transparència del departament de Treball, les dades mostren un retrocés anual i una distància, esfereïdora, amb els països del voltant i la UE.

Les darreres xifres d’Eurostat sobre els accidents mortals en el lloc de feina són de l’any 2021 i situen la mitjana dels Vint-i-set en l’1,76 cada 100.000 habitants, una dada regular en el temps perquè des del 2017 aquesta oscil·la entre l’1,74 i l’1,79. Amb la informació publicada fa una setmana per la CASS, el 2023 va haver-hi 57.274 assegurats i tres morts, una xifra que sobre els 100.000 habitants s’arrodoniria en els 5,24 morts. Una distància de tres persones i mitja respecte de la Unió. La comparació amb altres països del voltant deixa Andorra en molt mal lloc. Si acotem per proximitat, els veïns del sud van tenir una mitjana de 3,06 morts el 2023: un total de 721 en valors absoluts, 581 durant la jornada laboral i 140 més d’aquells que es desplaçaven cap a la feina, ascendint fins a les 721 víctimes. Tot i això, és una baixada d’un 12,7% respecte al 2022, que ascendia fins als 3,78, però una diferència abismal amb el 2021, quan aquesta xifra es va situar en l’1,93. Les darreres xifres oficials de França són del 2022 i mostren que la seva mitjana aquell any és de 2,32 víctimes –d’un total de 738 en valors absoluts–, una xifra que suposa exactament una mort menys de mitjana que el 2021, que va ascendir fins al 3,32.

Malgrat ser del 2021, les xifres d’Eurostat ens deixen entreveure el dibuix comparatiu amb el continent. Les 5,24 morts d’Andorra el 2023 deixaria, encara molt lluny, a la darrera de la classificació, Letònia, amb 4,29, que és seguida Lituània (3,75), Malta (3,34) o, com ja hem comentat, França (3,32). A anys llum queden els Països Baixos (0,33), Grècia (0,58), Suïssa (0,75) o Finlàndia (0,75).

LA CORBA REPUNTA

Val a dir que, aquell any, va haver-hi al principat un mort, una xifra que es va doblar el 2022. Precisament el 2021 el Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d’Europa va analitzar la salut laboral a Andorra i van concloure que el país complia amb les exigències de l’organisme perquè “les taxes d’incidència d’accidents en el treball i els accidents mortals han continuat disminuint en general”. Cal recordar que el 2019 les morts van ser les més altes registrades de la dècada, ascendint fins a vuit, i que van suposar un augment molt considerable donat que el 2018 i el 2017 la xifra que es va haver de lamentar va ser d’una mort.

L’any següent, el 2020, la xifra va caure fins a les quatre víctimes. Malauradament, la corba descendent del 2021 està tornant a tirar cap amunt. Des de principi d’any, a més de l’operari del projecte Caldes, també va morir a finals de març un treballador ofegat per una planxa de metall a Encamp, fet que situa els dos morts en el sector de la construcció. Les tres víctimes del 2023, en canvi, es van produir en tres sectors d’activitat diferent. Una al sector de la construcció, una altra al del comerç i reparació de vehicles de motor, i la tercera al de les activitats immobiliàries i de lloguer.