Espot exigeix que les entitats publiquin els sous d’acord amb la llei

El cap de Govern remarca que no hi ha “cap motiu” per evitar el que marca el text

Espot durant la celebració de l’aplec del Canòlich, ahir.

Espot durant la celebració de l’aplec del Canòlich, ahir.SFGA

detail.info.publicated
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Govern tanca files amb la Sindicatura i amb el compliment de la Llei de transparència sobre la publicació dels sous públics. “La nostra intenció és progressivament anar complint en els seus propis termes el que diu la llei de transparència”, va comentar el cap de Govern, Xavier Espot, en declaracions en l’aplec del Canòlich. Tot i expressar que no recordava “exactament” quina era la lletra petita de la llei quant a la publicació dels sous d’aquestes entitats, va refermar que “si la llei així ho estableix, evidentment s’acabarà fent, només faltaria”, ja que no hi ha d’haver “cap motiu perquè no es faci fins allà on diu la llei”.

“Els departaments d’intervenció del que tenen l’obligació és de fer un control de la legalitat”Xavier Espot, Cap de Govern

La setmana convulsa que s’ha viscut entre la cap de l’APDA, Resma Punjabi, i la Sindicatura, amb dards personalitzats sobretot contra el síndic general, Carles Ensenyat, no ha passat desapercebuda per a Espot, que no va desaprofitar l’oportunitat per mostrar el seu recolzament a la tasca que es fa des del Consell General. “Dono ple suport a la Sindicatura i espero que aquesta situació es pugui resoldre com més aviat millor, ja que, en tot cas, no és desitjable veure aquest tipus de polèmiques”. Tanmateix, el demòcrata va manifestar que “en absolut” l’actuació d’intervenció és una interferència política –tal com va denunciar Punjabi–, “perquè els departaments d’intervenció el que tenen l’obligació és fer un control de la legalitat”, va apuntar Espot, que va afegir que Intervenció “ha de fiscalitzar que aquells que tenim responsabilitats polítiques fem les coses bé, sobretot d’aquelles decisions que tenen un impacte econòmic”. A més, va remarcar que tal com es descriu en les competències de la sindicatura, “si la Intervenció General no ho valida, això no pot ser aprovat”. Continuant amb l’afer Punjabi, Espot va demanar “posar una mica de sentit comú i una mica d’autocrítica” per no imputar “erròniament” a segons quines justificacions o decisions de caràcter tècnic o polític.

Quan tot el cas de l’intent de la cap de l’agència de protecció de dades d’apujar-se el sou amb una nova graella salarial va sortir a la llum, Punjabi va emetre un comunicat en què avisava de la possibilitat de “fer una consulta als òrgans europeus de protecció de dades sobre diverses qüestions relacionades amb les ingerències indegudes per part del Consell General i dels grups parlamentaris”. Una incidència que, Espot, no creu que tingui molt recorregut.

“No sé a quina instància europea ho portarà, en tot cas potser primer s’ha de prendre una decisió per poder-la impugnar”, va indicar el cap de Govern, que va descartar que tota aquesta polèmica tingui cap mena d’afectació en l’eventual acord d’associació i que va reconèixer que “és una situació que nosaltres ens mirem una mica de lluny, tenint en compte que és una agència que no està tutelada pel Govern, sinó que depèn directament del Consell General”.

Preguntat per aquelles entitats que reben diners públics, que si depenen de Govern –com poden ser el CRAJ, l’AFA o l’AREB– i que no tenen encara publicats els salaris dels seus càrrecs directius, Espot va recalcar la voluntat del compliment de la llei “tal com ho hem començat fent, diguem, per nosaltres mateixos” – en clara referència a què els sous dels membres de l’executiu estan publicats i es poden consultar fàcilment per internet. Són unes paraules que matisen les que el ministre portaveu, Guillem Casal, va llançar el dimecres en la roda de premsa posterior al consell de ministres pel que fa a aquestes entitats, de les quals es va desmarcar de la seva “tutela” i en va defensar la seva “independència”.

QUÈ DICTA LA LLEI DE TRANSPARÈNCIA?

La llei estableix en els articles 3.1 i 4.1 que entitats com “els comuns i els òrgans que en depenen; el Consell General, el Tribunal Constitucional, el Consell Superior de la Justícia, el Raonador del Ciutadà i el Tribunal de Comptes; els organismes públics i parapúblics i aquelles societats públiques en què la participació de l’Administració en el seu capital sigui majoritària o suficient per tenir-ne el control” han de publicar, com a mínim la plantilla, la relació de llocs de treball i el règim retributiu.
tracking