Un informe qualifica l’anàlisi de Gide de tendenciós i erroni

L’informe sobre l’acord d’associació Andorra-UE de Benoît Lebret, soci del despatx Gide de Brussel·les, “és fàcil de desmuntar, però hauria de ser utilitzat principalment contra els detractors de l’acord en la mesura que reconeix els beneficis que Andorra obtindrà de l’Acord”. Aquesta és una de les conclusions de Pascal Saint-Amans, que per encàrrec del Govern ha elaborat un informe que aprofundeix en les presumptes manipulacions de l’estudi que va encarregar Andorra Endavant.

Saint-Amans, professor associat de Política Fiscal a l’HEC París i antic director del Centre de Política i Administració Fiscal de l’OCDE, intenta desmuntar els arguments de Gide pel que fa als suposats punts negatius de l’acord tancat amb Europa. Qui va ser responsable de l’àrea d’impostos de l’OCDE retreu que Gide se “centra a ofegar les conclusions positives i factuals sota consideracions sovint teòriques que pretenen plantejar dubtes poc o gens justificats. En total, els punts negatius identificats són extremadament limitats i la major part d’aquests (l’impacte fiscal) resulta d’un malentès i una incomprensió jurídica dels estàndards fiscals”.

Saint-Aman ho té clar: Lebret “dissimula les constatacions positives”, i defensa que l’acord no planteja cap problema constitucional; s’han obtingut nombroses derogacions, encara que temporals; la política d’immigració no entra en l’àmbit de l’acord i Andorra ha aconseguit negociar una adaptació sectorial per mantenir els seus contingents d’immigració; no hi ha cap impacte de l’acord sobre el sistema de seguretat social d’Andorra més enllà de la implementació dels mecanismes de coordinació que requeriran modificacions d’ordre administratiu i operatiu per a la CASS; la qüestió delicada de l’obertura a la competència de les professions liberals és només teòrica, ja que l’informe reconeix que cap país de la UE aplica aquestes disposicions, i Andorra no estarà obligada a transposar la legislació europea en matèria d’IVA.

És de suposar que aquests punts centraran part del discurs de l’Executiu en la campanya a favor del sí al referèndum. El redactat, crític, contra les conclusions de Gide, és contundent: “L’informe dilueix els punts positius en desenvolupaments llargs, de vegades teòrics i sovint incorrectes. Per exemple, afirma no haver trobat cap contradicció de l’acord amb la Constitució, però també afirma de manera categòrica i contradictòria que ‘persisteixen dubtes’. Es tracta d’una tècnica per instigar el dubte quan no hi ha motiu per fer-ho. La mateixa tècnica s’utilitza repetidament, fins i tot en el capítol fiscal”.

El fiscalista remarca que l’anàlisi encarregat per AE “encadena afirmacions categòriques que tenen per objecte inquietar”, i desmenteix possibles intervencions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. L’expert lamenta que en lloc de reconèixer una situació molt favorable a Andorra, l’informe “distorsiona la realitat per suggerir que hi ha una asimetria”. Quan el Govern va obtenir una exempció de trenta anys sobre un tema molt sensible i important (tabac), l’informe de Gide diu: “No és fàcil entendre per què el Govern renuncia a dur a terme una política fiscal favorable al desenvolupament del comerç local”. En resum, “els punts negatius identificats són molt limitats o inexistents”.