REPORTATGE

El deportat número 14

Pedro Inglés va arribar a Andorra per treballar com a miner a FHASA i va ser assassinat al camp de Mauthausen el 9 de juliol del 1944. L’alumnat de batxillerat ha descobert la història.

Presentació del projecte de memòria històrica elaborat per l’alumnat.

Presentació del projecte de memòria històrica elaborat per l’alumnat.SFG

detail.info.publicated
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Alumnes de l’escola andorrana de batxillerat, juntament amb la col·laboració del professorat, de Velles Cases Andorranes, de l’Arxiu Nacional i de personalitats com Francina Pons, Robert Lizarte, Pau Chica i Robert Font, entre altres, van anunciar ahir un descobriment històric per al país: la història d’una possible nova víctima dels nazis vinculada a Andorra. L’estudi del cas ha nascut arran de la presentació als estudiants del projecte Stolpersteine que elabora Velles Cases Andorranes, un treball que té com a finalitat homenatjar els 13 residents dels quals es tenia coneixement fins ara que van ser traslladats a camps de concentració durant l’auge del nazisme.

El descobriment dels alumnes narra la història de Pedro Inglés Mata, un home nascut a l’Aragó que va arribar al Principat el 1931 per establir-se a Escaldes-Engordany i treballar com a miner a FHASA, tot i que també hauria fet de passador ajudant a fugir jueus dels nazis. Inglés es va casar a Escaldes amb Elvira Feliu, nascuda a Tavascan, i el 1935 van tenir una filla, Pilar, que viu als Estats Units i amb la qual l’equip de batxillerat ha pogut contactar. Segons la seva filla, va ser el guia de Carla Kimhi i la seva família fins a Catalunya el 1942. Precisament Kimhi, quan va ser a Andorra el 2015 i va explicar la seva història, va assegurar que el passador que els havia salvat es deia “Pierre” i tenia una filla petita, coincidint així amb la història de Pedro Inglés.

Després de casar-se, la seva vida es va capgirar el 1938 quan va perdre la feina i l’any següent se li va denegar la renovació del permís de residència. El 1941, Inglés es va quedar vidu i se li va perdre el rastre fins al 1944, quan va caure sota les urpes dels nazis i va ser traslladat al camp de concentració de Compiègene i, posteriorment, al de Mauthausen (el mateix dia que Miquel Adellach), on va ser assassinat el 9 de juliol del 1944.

El treball dels estudiants sobre aquest cas ve de lluny i s’emmarca en l’elaboració del llibre digital 13 camins cap a l’infern, un recull que vol difondre les històries dels 13 andorrans que van ser deportats als camps nazis i que també vol divulgar el projecte de col·locar Stolpersteine (petites llambordes) davant les cases dels deportats als camps nazis que elabora l’artista alemany Gunter Demming.

Al llarg dels darrers mesos, els estudiants han anat fent un treball d’investigació històrica amb el suport de l’Arxiu Nacional per intentar reconstruir la història d’Inglés. Tot i això, encara hi ha interrogants en l’aire com el lloc concret on se’l va controlar o el motiu de la detenció per part de les autoritats nazis. És per això que els joves han enviat una carta a la filla d’Inglés, ara resident als Estats Units, de la qual n’esperen una resposta per tenir més detalls i descobrir la realitat del cas, així com documentar-lo.

Pel que fa al projecte Stolpersteine de Velles Cases, s’ha anunciat que a final d’aquest any es col·locaran les pedres en homenatge als andorrans deportats a camps de concentració, tot i que és possible que no puguin ser les corresponents a les 13 persones de les quals es té constància, ja que també és necessari el consentiment de les famílies.

tracking