Estudi del cost de la vida abans de negociar la pujada salarial
La CEA creu que si l’IPC continua a la baixa no s’hauria d’intervenir més enllà del salari mínim
Marsol i Puy al Consell Econòmic i Social.
Les posicions entre la patronal i el sindicat per arribar a un acord per l’augment dels salaris continuen llunyanes, però es mantenen pendents de l’estudi sobre el cost de la vida. La ministra de Treball, Economia i Habitatge, Conxita Marsol, va anunciar després del Consell Econòmic i Social que “cap a final de juny” espera que pugui estar llest el text que van demanar la CEA i l’USdA, i que ajudarà les entitats a conèixer millor la realitat andorrana per negociar l’augment salarial. A més, Marsol va remarcar la voluntat de l’executiu de no intervenir en els salaris i va apuntar que “demanem i exigim que –patronal i sindicats– es posin d’acord”.
“Demanen i exigim que –patronals i sindicats– es posin d’acord en la pujada salarial”
El director de la CEA, Iago Andreu, va apuntar que si l’IPC continua a la baixa “caldria tornar a un escenari de menys intervenció” en què el Govern només regulés el salari mínim, amb l’objectiu que sigui el 60 per cent del mitjà. Per ajustar la resta de sous, Andreu va afegir que “les regulacions més enllà del salari mínim no pertoquen”, i que hauria de ser “la mateixa acció del mercat la que faci pujar els salaris”.
“Si l’IPC continua a la baixa caldria tornar a un escenari de menys intervenció”
El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, va apuntar que abans de negociar calen dades per saber “quant costa viure al país o quin és el preu de la cistella de la compra”, per així determinar quin ha de ser l’augment salarial. A més, Ubach també va preguntar quin és el model de país que es vol, ja que “si el que volem és l’Andorra dels Lamborghinis i els Ferraris on els pisos valen 1.500 euros, no podem oferir sous de 1.400 euros”. El president de l’USdA també va insistir els comuns perquè aportin el seu granet d’arena amb terrenys i inversions per construir pisos assequibles.
“Si volem el país dels Ferraris amb pisos de 1.500 euros, no es poden tenir sous de 1.400 euros”
El tema del Consell Econòmic i Social, però, no van ser els sous. La reunió d’ahir va servir per situar la quota d’estiu del sector hoteler en els 500 treballadors, xifra que es podrà ampliar fins a un 30%, és a dir, 150 places més. Marsol es va mostrar satisfeta amb el nombre acordat i va apuntar que “hauria de ser més que suficient” tenint en compte que l’any passat el nombre de temporers que es van adherir a la quota va ser de 575 sobre un total de 600 places.