Saint-Amans recomana usar l’informe Gide en pro del sí a l’acord

L’informe elaborat per l’expert Pascal Saint-Amans que està en mans del Govern ressalta les bondats de l’acord d’associació tancat amb Europa i contradiu de forma extensiva l’opinió negativa del gabinet Gide, respecte als perjudicis que tindrà Andorra si els ciutadans opten per donar suport a la tesi del Govern i voten a favor d’un nou marc de relació que substitueixi l’antic acord duaner. Saint-Amans desenvolupa el seu treball fent un repàs de l’anàlisi de Gide i intentant desmuntar el que considera que són conclusions equivocades o que generen dubte. A les conclusions remarca que els punts negatius són menors o resulten d’un error d’anàlisi, i que el missatge més important segueix sent la qüestió que l’acord d’associació no constitueix un “tot o res”, a causa de l’existència d’un nombre ja gran d’acords entre el Principat i la Unió Europea.

Aquest és un punt d’enganxament potencialment beneficiós per als opositors a l’acord, opina el fiscalista. Com va assenyalar Benoît Lebret (Gide) durant la seva exposició oral, les amenaces de “tot o res” (“que la comissió mai no ha fet directament, al contrari del que diu l’informe”) no són justes i els països que no s’adhereixen als acords no es troben en una situació de “res”.

CAMPANYA

L’oposició, apunta, intentarà aprofitar aquest informe per a la seva campanya de rebuig de l’acord. Precisa que les respostes punt per punt es podrien proporcionar fàcilment, encara que fer que els fets prevalguin sempre és més difícil que difondre “falsedats”. L’excàrrec de l’OCDE recomana evitar caure en el parany “de la seva pròpia retòrica”, i qualifica de prudent utilitzar l’informe contra els seus promotors, bé denunciant els errors en la fiscalitat (“se suposa que aquest és el seu punt fort”) o assumint els punts positius reconeguts per l’informe.

Sobre la fiscalitat, “un article escrit per un expert, seguit d’una conferència i debats amb la premsa podria contradir fàcilment l’informe amb alguns missatges contundents”, els quals enumera: la fiscalitat està realment exclosa del conveni, la qual cosa constitueix una proesa per als negociadors; l’economia específica del tabac es conserva durant molts anys i la qüestió plantejada és la de la substitució dels drets de duana pel Govern. El repte de l’acord és no perdre ingressos i no augmentar la pressió impositiva; per tant, les compres de tabac i alcohol a Andorra no patiran cap impacte negatiu, però es beneficiarà d’una actualització.

L’expert afirma contundentment que no hi ha impacte pel que fa a la fiscalitat de societats i personals. Les empreses que operen a Andorra es troben per sota dels llindars fiscals mínims globals del 15%, que també és una norma no obligatòria de l’OCDE i no de la Unió Europea.

Per la resta, els punts positius els haurien de recollir els partidaris de l’acord, segons Sanit-Amans, recordant que són els opositors qui els comenten. I alhora contrarestar els principals arguments dels oponents: l’acord no és contrari a la Constitució; la política d’immigració no entra en l’àmbit de l’acord; Andorra ha aconseguit negociar una adaptació sectorial per mantenir quotes d’immigració; no hi ha impacte a la seguretat social i tampoc en les professions liberals. També que Andorra no estarà obligada a transposar la legislació europea sobre IVA, que l’acord aporta nombroses oportunitats en l’àmbit dels serveis financers, i protegeix els monopolis energètics i de telecomunicacions, però també farà operadors més eficaços en la millora del servei i la reducció de costos (Andorra Telecom) per als andorrans.