REPORTATGE
‘Ronaldinhos’ copiats
Un empresari resident del país és acusat de vendre NFT plagiats d’un altre creador amb la imatge de l’exblaugrana Ronaldinho per 400 euros cada imatge.
Una captura d’un dels NFT que s’ofereixen.
El mercat dels NFT registra una nova possible estafa per suplantació d’identitat. El jutjat número 6 de Barcelona ha obert una causa per investigar un empresari resident al país que hauria creat 2.200 NFT –Non Fungible Tokens– fraudulents amb la imatge de l’exjugador del Barça Ronaldinho, segons va publicar el mitjà de comunicació espanyol Crónica Global. El diari va assegurar que el demandant va demanar que es retirin les unitats que s’ofereixen a la web Shirtum, ja que són còpies de la seva creació original.
Segons el text publicat a Crónica Global, l’empresari “exiliat” a Andorra, hauria cedit l’empresa al seu fill i al seu soci. Pel que fa als empresaris andorrans, els emprenedors defensen la legalitat dels tokens i afirmen que es tracta “d’una obra col·lectiva” de més de 200 elements en la qual han participat empresaris i artistes del territori espanyol, però que en cap cas són còpies directes de les creacions originals del demandant.
El possible frau va generar milers d’euros al mes als demandats. El diari espanyol va apuntar que els empresaris haurien posat més de 2.000 NFT de l’exblaugrana al mercat a un preu de 400 euros cada imatge. De tot plegat, l’autor hauria cobrat uns 12.000 euros al mes, segons recull Crónica Global.
OpenSea, una de les empreses pioneres al mercat dels NTF, ja ha retirat els Dinhos –nom amb el qual han bategat els valors digitals de Ronaldinho–. Ara, els lletrats han demanat despenjar els NTF que s’ofereixen a la plataforma Amazon Web Services com a mesura cautelar. Finalment, la informació publicada per Crónica Global apunta que podria haver-hi prop de 3.000 persones afectades per aquesta col·lecció fraudulenta d’NFT.
La suplantació d’identitat dins del mercat dels NFT és un dels fraus més comuns que es produeixen amb aquests tokens i se solen produir quan es venen imatges que no pertanyen al venedor, com seria el cas d’aquesta estafa.