BALANÇ
Un centenar de peticions per a un pis assequible
El cap de Govern destaca que la xifra rebuda “no és una allau” i “ens ha de tranquil·litzar”
La crisi de l’habitatge és un dels temes que han marcat el primer any de legislatura i que marcarà els que vindran, i va centrar bona part de l’entrevista-balanç que el cap de Govern va concedir ahir a la nit a Andorra Televisió, coincidint amb el primer aniversari del segon mandat. Al matí les dades de l’Observatori apuntaven una moderació del neguit que aquesta qüestió genera entre la població i va ser una de les primeres qüestions que va destacar Xavier Espot, interpretant-les com un senyal que “estem en la bona via” amb les mesures implementades. Alhora va fer pública la dada de la quantitat de sol·licituds que ja s’han formalitzat per accedir a un pis de lloguer assequible, un centenar en el mes i escaig que fa que està actiu, per valorar que “no hi ha una allau i ens ha de tranquil·litzar. Els llogaters estan en una situació relativament estabilitzada”. Una protecció que té data de caducitat, però. I a la pregunta de què succeirà el 2027, l’any de finalització de les pròrrogues forçoses, Espot va apuntar que l’objectiu és que “a poc a poc puguem anar desintervenint el mercat de lloguer” amb el benentès que ja s’haurà aconseguit una oferta d’habitatge suficient.
“El que hem de traslladar és que el Govern no ha vingut a satisfer l’interès d’un sector o un altre”
Augmentar el parc de vivenda assequible passa pel pla de xoc que tanta controvèrsia ha generat. I Espot va insistir en el binomi interès general per explicar el perquè de mesures a priori allunyades del projecte polític que encapçala. “El que hem de traslladar és que el Govern no ha vingut a satisfer l’interès d’un sector o un altre”, va emfatitzar, i va assegurar que l’esperit d’allo que es va presentar es mantindrà al projecte de llei. Altra cosa, va admetre, és el que succeeixi al tràmit parlamentari. Per tant, queda descartat que peus de pistes com el Tarter o el Pas quedin exempts de les mesures que afecten els pisos turístics, perquè va esgrimir que acabaria desvirtuant la mesura. Sobre l’altra acció més polèmica –la cessió forçosa dels pisos buits– va insistir que abans “donarem totes les facilitats perquè els propis propietaris siguin els que lloguin o el venguin o en donin un ús, però que no els tinguin buits”. També es va referir a l’Institut de l’Habitatge, revelant que Marta Alberch substituirà Josep Maria Pla i assegurant el compromís amb el manteniment de l’organisme.
“Donarem totes les facilitats perquè els propietaris siguin els que lloguin o venguin”
“No podem continuar fent d’àrbitre [entre patronal i sindicats pels salaris]”
El màxim responsable de l’executiu va abordar dues qüestions directament relacionades amb l’habitatge: el poder adquisitiu i el creixement sostenible. Sobre la segona, va donar una xifra per posar de manifest la necessitat de frenar el ritme de creixement: l’any passat van arribar al país 3.400 persones. Per això va defensar la nova política de quotes migratòries malgrat que va apuntar que eren conscients que no agradaria al teixit empresarial. I en aquest punt va apel·lar a la generositat per part dels afectats, també a la de propietaris de pisos o apartaments turístics, a fer “un petit esforç en pro de l’interès general”.
Més contundent va ser amb la patronal i sindicats, instant-los a arribar a acords en matèria salarial. “No podem continuar fent d’àrbitre”, va deixar clar. I va avançar que aquest any no hi haurà intervenció del Govern si no és que la taxa d’inflació puja.
"PER DIR 'NO', NO ENTRARAN ELS TANCS DE L'OTAN, PERÒ S'OBRE UN PERÍODE INCERT"
Espot va insistir que la fiscalitat queda fora del text, rebutjant la teoria de l’informe Gide, i va assegurar que el cabal comunitari és perfectament assumible.