OBSERVATORI

La preocupació de la ciutadania per l’accés a l’habitatge es modera

Per a més de la meitat continua sent l’aspecte més important a millorar

Una dona mirant ofertes d’habitatges d’una agència.

Una dona mirant ofertes d’habitatges d’una agència.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

El sondeig d’opinió del primer semestre del 2024 del grup de recerca sociològica d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I) mostra com, en només cinc mesos, la preocupació pel preu de l’habitatge ha disminuït un 12,5% entre la població del país –cau deu punts, del 80% al 70%, en comparació amb el 2023– i puja en trànsit, infraestructures, pensions i transport públic. Una de les raons d’aquesta disminució es pot atribuir a la pròrroga en els lloguers fins al 2027 i la congelació de la major part d’aquests. Tot i això, dels darrers vint anys, les dues últimes dades són les més altes de la història.

Etiquetes:

“Hem d’entendre que l’habitatge és un problema que tampoc afecta tothom igual”, va explicar el coordinador de l’àrea de Sociologia d’AR+I, Joan Micó, que va afegir que “llavors és interessant veure com afecta personalment la gent”. En aquest sentit, un 34,2% dels 737 enquestats manifesten que aquest és el problema més gran de la seva vida, xifra que puja fins a un 55% quant a l’aspecte més important a millorar del país. “No és un problema específic d’un col·lectiu en concret, sinó que també el defensen aquelles persones amb un millor estatus”, va assenyalar. Curiosament, el neguit social pel bloc que agrupa el poder adquisitiu –preu de l’habitatge, salaris i nivell de vida car– es redueix un 9,3%, amb 7,5 punts menys –del 83,3% al 74,7%– a excepció de les pensions i les prestacions, que puja dos punts, del 8,5% al 10,5%. Juntament amb les prestacions socials i la sanitat ocupen el tercer bloc temàtic més preocupant, amb 14,5 punts.

El segon el formen les infraestructures, els equipaments i els aparcaments. Precisament és aquest bloc, amb el del transport –trànsit i transport públic–, els que recullen la caiguda en habitatge. Tots dos a molta distància del poder adquisitiu. Infraestructures, 19,5 punts –prop de la meitat indica que s’haurien de disminuir la construcció i millorar la gestió urbanística i l’ordenament territorial–; trànsit 15,1 i transport públic, 10,3 punts. “Al transport públic la gent diu que s’ha de millorar i ampliar”, va comentar Micó. La situació econòmica també és un indicador que varia en l’horitzó temporal i personal. Els residents que creuen que la situació de l’economia és bona són els mateixos (40%) que opinen que és regular, una xifra que es dispara per a les previsions de l’any vinent, en què només el 19% creu que seran millors que aquest, mentre que un 30% i un 38% expressen que seran iguals o pitjors que el 2023. En l’actualitat, un 31,4% dels enquestats diuen que arriben amb dificultat a final de mes, dels quals un 36% són dones i un 25%, gent gran. Per professions, entre els no qualificats aquesta xifra ascendeix fins al 83%. No obstant això, un 55% qualifica de bona la seva situació econòmica, amb un augment d’un 4% respecte al 2023 –l’augment del 4,6% de l’IPC podria estar darrere la dada.

UN 12% MÉS CRÍTICS AMB LA GESTIÓ AMBIENTAL

Mentre la preocupació pel medi ambient augmenta –ascendeix de 4 punts a 7,4 punts–, alhora cau la percepció positiva del medi ambient del país. El 2022, un 78,3% opinava que aquesta era bona i el 2024 la xifra cau un 5%. Creix un 2% els qui diuen que és dolenta (5,8%) i 3% pels qui és regular (19,4%). Tanmateix, es desploma un 12% en aquells que creuen que la gestió del medi ambient que s’està duent a terme és bona i creixen un 20% els que pensen no s’estan prenent les mesures necessàries. Així doncs, un 54,9% expressa que les mesures són correctes i un 34,9%, insuficients.

AMB LA VISTA A GAZA I UCRAÏNA

Un dels cinc grans temes que es van tractar en el sondeig d’opinió és el dels problemes del món. Amb l’actual situació de conflictes al món, en especial a Gaza entre Israel i Palestina i Rússia amb Ucraïna, els enquestats van situar al capdavant, amb un 35%, les guerres i les seves conseqüències. És una dada que contrasta amb quatre anys enrere, en què aquesta només suposava un 9%. Si mirem per perfils, les dones són les que ho diuen amb major freqüència, amb prop de quatre de cada deu, mentre que en els homes ho són tres de cada deu. En augmentar l’edat també augmenta el percentatge d’enquestat que esmenten aquest problema: d’un 23,5% dels joves i un 51,5% dels majors de 65 anys. Si destriem per ocupació, ho manifesten més les persones que estan de baixa indefinida o invalidesa, amb un 65%, i els jubilats, amb un 49%.

La preocupació pel medi ambient, el canvi climàtic o l’escalfament global i les seves conseqüències, com ara les sequeres i la manca d’aigua, és el segon tema més comentat, amb un 23%. Cal recordar que aquesta també és una preocupació que creix a escala interna. Per a un 7%, la pobresa i la fam és un altre dels greus problemes al món. En comparació amb la UE, l’ordre es capgira –tot i que s’ha de remarcar que són dades del 2023. Un 58% menciona la pobresa i la fam com la principal xacra, seguit dels conflictes armats, amb un 52%, i el canvi climàtic, amb un 46%.
tracking