OBSERVATORI
La preocupació de la ciutadania per l’accés a l’habitatge es modera
Per a més de la meitat continua sent l’aspecte més important a millorar
El sondeig d’opinió del primer semestre del 2024 del grup de recerca sociològica d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I) mostra com, en només cinc mesos, la preocupació pel preu de l’habitatge ha disminuït un 12,5% entre la població del país –cau deu punts, del 80% al 70%, en comparació amb el 2023– i puja en trànsit, infraestructures, pensions i transport públic. Una de les raons d’aquesta disminució es pot atribuir a la pròrroga en els lloguers fins al 2027 i la congelació de la major part d’aquests. Tot i això, dels darrers vint anys, les dues últimes dades són les més altes de la història.
“Hem d’entendre que l’habitatge és un problema que tampoc afecta tothom igual”, va explicar el coordinador de l’àrea de Sociologia d’AR+I, Joan Micó, que va afegir que “llavors és interessant veure com afecta personalment la gent”. En aquest sentit, un 34,2% dels 737 enquestats manifesten que aquest és el problema més gran de la seva vida, xifra que puja fins a un 55% quant a l’aspecte més important a millorar del país. “No és un problema específic d’un col·lectiu en concret, sinó que també el defensen aquelles persones amb un millor estatus”, va assenyalar. Curiosament, el neguit social pel bloc que agrupa el poder adquisitiu –preu de l’habitatge, salaris i nivell de vida car– es redueix un 9,3%, amb 7,5 punts menys –del 83,3% al 74,7%– a excepció de les pensions i les prestacions, que puja dos punts, del 8,5% al 10,5%. Juntament amb les prestacions socials i la sanitat ocupen el tercer bloc temàtic més preocupant, amb 14,5 punts.
El segon el formen les infraestructures, els equipaments i els aparcaments. Precisament és aquest bloc, amb el del transport –trànsit i transport públic–, els que recullen la caiguda en habitatge. Tots dos a molta distància del poder adquisitiu. Infraestructures, 19,5 punts –prop de la meitat indica que s’haurien de disminuir la construcció i millorar la gestió urbanística i l’ordenament territorial–; trànsit 15,1 i transport públic, 10,3 punts. “Al transport públic la gent diu que s’ha de millorar i ampliar”, va comentar Micó. La situació econòmica també és un indicador que varia en l’horitzó temporal i personal. Els residents que creuen que la situació de l’economia és bona són els mateixos (40%) que opinen que és regular, una xifra que es dispara per a les previsions de l’any vinent, en què només el 19% creu que seran millors que aquest, mentre que un 30% i un 38% expressen que seran iguals o pitjors que el 2023. En l’actualitat, un 31,4% dels enquestats diuen que arriben amb dificultat a final de mes, dels quals un 36% són dones i un 25%, gent gran. Per professions, entre els no qualificats aquesta xifra ascendeix fins al 83%. No obstant això, un 55% qualifica de bona la seva situació econòmica, amb un augment d’un 4% respecte al 2023 –l’augment del 4,6% de l’IPC podria estar darrere la dada.
UN 12% MÉS CRÍTICS AMB LA GESTIÓ AMBIENTAL
AMB LA VISTA A GAZA I UCRAÏNA
La preocupació pel medi ambient, el canvi climàtic o l’escalfament global i les seves conseqüències, com ara les sequeres i la manca d’aigua, és el segon tema més comentat, amb un 23%. Cal recordar que aquesta també és una preocupació que creix a escala interna. Per a un 7%, la pobresa i la fam és un altre dels greus problemes al món. En comparació amb la UE, l’ordre es capgira –tot i que s’ha de remarcar que són dades del 2023. Un 58% menciona la pobresa i la fam com la principal xacra, seguit dels conflictes armats, amb un 52%, i el canvi climàtic, amb un 46%.