El 90% de la població sosté que ha percebut el canvi climàtic

Una majoria cada cop més àmplia de ciutadans assegura haver percebut els efectes del canvi climàtic. En l’observatori del primer semestre d’aquest any són un 90,6% els enquestats que afirmen que han notat el fenomen pel 8,2 que diu que no i l’1,3 que no contesta la pregunta. L’evolució de les respostes ha estat notable els últims deu anys. En l’enquesta del 2014 també eren majoria les respostes afirmatives però era més exigua: del 65,1%. El 2020 es va impulsar fins al 88,4% per tornar a caure el 2022 fins al 75%. Dos anys després l’augment és de 15 punts. L’anàlisi de les respostes duta a terme per Andorra Recerca+Innovació indica que les dones i les persones amb nivells d’estudis superiors són en les que en major proporció perceben els efectes del canvi climàtic.

A l’hora d’esmentar en què han notat els perjudicis del fenomen els enquestats apunten en primer terme que “neva menys”, amb un 60% de les respostes. En segon terme hi ha les “variacions de temperatura”, amb un 53,5%. I hi continuen el canvi de clima (32,4%), els canvis en les estacions (23,3%), les variacions en els fenòmens meteorològics (17,1%) i l’escassetat d’aigua i la sequera (16%). Les raons esgrimides han variat respecte al 2020 perquè llavors la principal que s’esmentava eren les variacions de temperatura (42%) i que neva menys ho deien un 36% de les respostes. Un element a tenir en compte és que aquest hivern les precipitacions en forma de neu han estat molt especialment escasses.

UN PROBLEMA GREU

L’Observatori també revela que el corrent negacionista és molt minoritari a Andorra perquè només un 7% contesta que el canvi climàtic “no és un problema greu”. És un percentatge idèntic al de l’enquesta del 2022 que formulava la mateixa pregunta i superior al del 2020, quan el percentatge era només del 3% i hi havia una proporció més alta d’opinions favorables a la gravetat del problema (per a un 85% era molt greu i per a un 11% força greu). Les respostes d’aquest 2024 apunten a un increment dels enquestats que el perceben com un problema molt greu respecte al 2022 (un 78% davant el 74%) que es traspassa dels que dos anys enrere el consideraven un problema força greu. Però no s’assoleixen els percentatges de l’any de l’esclat de la pandèmia. Les dades recollides constaten una similitud al conjunt de la mitjana de la UE on hi ha, però, diferències notables entre països membres. Malta, Grècia o Portugal són els que en major proporció el consideren un problema greu amb percentatges que freguen o superen el 90%. Al cantó contrari se situen Estònia, Txèquia o Àustria, territoris on el percentatge de població que veu el canvi climàtic com un problema greu baixen fins al 20%.

En línia amb la consideració de la gravetat del fenomen climàtic, les preguntes formulades revelen alhora que més del 80% dels enquestats estan preocupats per les seves conseqüències. Baixa fins al 62%, però, la proporció dels que contesten que estan en desacord amb “moltes de les afirmacions que es fan sobre el canvi climàtic són exagerades”. I encara inferior (56,7%) és la proporció dels que rebutgen el poder d’una persona per atenuar els efectes del canvi climàtic. Precisament l’enquesta també interpel·la sobre les accions dutes a terme per mitigar aquest problema global. I un 72% afirmen haver realitzat alguna iniciativa en aquest sentit en els darrers sis mesos. La separació i el reciclatge dels residus generats és, amb diferència, l’acció majoritària. En concret, són un 77,4%. En segon lloc se situa la reducció de consum d’aigua (22,3%) i fer servir alternatives a l’ús del cotxe més respectuoses amb el medi ambient (21,8%).

Als enquestats també se’ls ha demanat si aproven les polítiques del Govern en aquesta matèria. I la meitat afirmen que l’executiu no està fent prou. Un percentatge similar (del 46,7%) desaprova les polítiques comunals per mitigar un problema que una majoria aclaparadora (95%) creu que pot afectar el país i molt especialment per la falta de neu i les conseqüències en el turisme.