El Govern prepara el curs de català que hauran d’acreditar els residents de la propera quota

La nova Llei del català està en vigor des de dijous passat però requereix un ampli desplegament reglamentari que s’està treballant per complir amb els terminis marcats pel text. La novetat que ha generat més ressò, traspassant fronteres, és que per primer cop el coneixement de la llengua esdevé requisit per renovar el permís d’immigració. I els primers que l’hauran d’acreditar seran els treballadors que entrin en la propera quota general; el reglament corresponent establirà el procediment perquè puguin seguir la formació i certificar-la davant el departament d’Immigració en la primera renovació de l’autorització un any després.

L’objectiu de Política Lingüística és tancar tots els detalls durant l’estiu, el vessant pedagògic està avançat perquè l’equivalència serà “la de mig A1”, el nivell oficial més bàsic, apunta el director del departament, Joan Sans. Seran 30 hores de formació que s’hauran d’acreditar en un certificat oficial creat expressament i que es podran seguir a través de diferents itineraris: s’oferiran cursos específics, amb modalitat virtual i la de l’autoaprenentatge assistit per professionals als Centres de català.

Es tracta d’un període transitori per al qual la plantilla de docents de l’àrea es reforçarà amb un parell d’incorporacions a partir del setembre. Serà a partir del 26 d’abril del 2026 quan es farà un nou salt endavant i el que hauran d’acreditar els nous residents és el nivell oficial A1 en la primera renovació i l’A2 en la segona. L’administració compta amb el suport del teixit empresarial per facilitar la formació als treballadors. Sans explica que ja hi ha empreses que s’han posat en contacte amb el departament per sol·licitar assessorament per incorporar “als seus plans de formació l’A1”. Seran fórmules alternatives per obtenir els coneixements necessaris per després presentar-se a l’examen oficial. L’any 2029 es farà el pas definitiu, quan l’obligatorietat de conèixer l’idioma i certificar els títols A1 i A2 afectarà tots els permisos d’immigració: els de fronterers, residències sense treball i de residència i treball per compte propi.

“CORRESPONSABILITAT”

Sans destaca com un gran salt endavant d’aquesta legislació tot just estrenada la “corresponsabilitat” que determina en el coneixement, la protecció o la difusió de la llengua. Compartida amb la resta de les administracions i els agents econòmics i socials. Una “corresponsabilitat” que es vehicularà a través de dos organismes: la Junta de Coordinació sobre Llengua i el Consell Nacional per la Llengua. La composició i el funcionament d’aquests dos organismes és un altre dels fronts oberts que ja es treballa des de Política Lingüística perquè també s’ha de reglamentar en els sis mesos posteriors a l’entrada en vigor de la llei. Els comuns tindran representació en tots dos, mentre que el Consell Nacional s’obre a entitats culturals i organitzacions empresarials i sindicals.

El rol de l’administració ha de ser exemplaritzant i el director de Política Lingüística destaca que aquesta funció es reforça i s’acabarà de plasmar en un nou reglament. Una normativa de fa una vintena d’anys ja fixava els usos a les administracions públiques però implicava que depenia de Política Lingüística que s’apliqués en tots els organismes públics i, per tant, exemplifica Sans, que es complís amb la utilització del català durant les activitats esportives d’un comú qualsevol. Un control certament complicat i que tornant a la “corresponsabilitat” recaurà en l’administració competent, que haurà de fer les adaptacions normatives que calguin perquè “totes les administracions han de vetllar per la promoció de la llengua i el compliment de la norma”, recorda el responsable de Política Lingüística. Els comuns, a més, tenen un termini d’un any per aprovar els requisits de coneixements de català que s’inclouran en els processos de selecció i promoció del personal.