El paper encara venç l’e-book

Reunions en persona han estat substituïdes per videotrucades. Classes universitàries es realitzen en format online. Les tardes de compres en botigues s’han transformat en compres en línia, i les nits de cinema s’han convertit en nits de sofà, manta i Netflix. Ara bé, quina quantitat de persones han abandonat el llibre físic per convertir-se en grans aficionats dels llibres electrònics? Segons les dades facilitades per algunes biblioteques del país, sembla que el canvi encara és poc substancial. I que, si bé és cert que hi ha hagut pics de demanda de llibres i documents online, especialment durant la pandèmia i a l’estiu –quan molts usuaris van expressar la seva preferència per descarregar llibres per portar de vacances– aquests números no s’apropen, ni de bon tros, al nivell de préstecs de llibres físics. “Des de 2017 es va implementar la biblioteca digital a Andorra i s’han fet uns 3.000 préstecs al país. Ara bé, només la biblioteca d’Encamp, en un sol any, ja supera aquesta quantitat de llibres en paper” assenyalava la responsable de l’equipament comunal, Maria Teresa Blanco.

“El format digital acabarà prenent cada cop més terreny, això crec que és una realitat”
Maria Teresa Blanco, Biblioteca d’Encamp
 

Tot i això, des de les biblioteques consideren que l’ús del recurs eBiblio, d’àmbit nacional i amb un catàleg de més de 2.963 llibres i 29 revistes, va creixent a poc a poc. “Hem analitzat el tipus de peticions que hem rebut per accedir a la biblioteca digital i el localitzem principalment en una franja d’edat que va dels 30 als 45 anys. De vegades són persones que es desplacen molt i prefereixen no emportar-se els llibres físics, però aquestes mateixes persones ens expliquen que quan tornen a casa seva prefereixen llegir sobre paper”, apuntava Blanco mentre detallava que el recurs permet el préstec de llibres electrònics, amb un catàleg en constant creixement i renovació, i que les altes es poden sol·licitar des de qualsevol biblioteca d’Andorra amb l’accés totalment gratuït a la plataforma digital. “Hi ha una generació que fa ús del llibre electrònic, però t’adones que tampoc deixa de banda el llibre físic”, afirmava la responsable de la biblioteca comunal de Sant Julià, Elisabeth Gil. De fet, el nombre d’usuaris que es van inscriure durant el 2023 a la xarxa de biblioteques va ascendir a 30.718 persones, mentre que només 818 usuaris van optar per l’eBiblio.

“Hi ha una generació que fa ús del llibre electrònic, però no deixa de banda el llibre físic”
Elisabet Gil, Biblioteca de Sant Julià
 

Les biblioteques disposen d’altres recursos digitals, com ara ordinadors públics i un catàleg nacional on els usuaris poden consultar el fons de cada biblioteca i la seva disponibilitat de préstec. Algunes ofereixen també una filmoteca per als amants del cinema, tot i que, com apunta Blanco, cada vegada se’n presten menys a causa de la irrupció al mercat dels serveis en subscripció en línia. “Des de la xarxa de biblioteques tenim Twitter, Instagram i els anem potenciant, sobretot l’eBiblio”, assegurava Gil, que considera que un dels avantatges de l’ús de la tecnologia digital en la lectura és el fet d’accedir a infinitat de títols i a qualsevol d’aquests des d’un mateix dispositiu. “L’avantatge penso que rau en la immediatesa i en la comoditat per a l’accés així com en l’emmagatzematge, ja que permet no acumular llibres a les prestatgeries. Amb el ritme vertiginós de llibres que es publiquen arreu del món, el format digital acabarà prenent cada vegada més terreny, això crec és una realitat”, opinava per la seva banda Blanco, tot i que també destacava que “hi ha qui diu que és més fàcil centrar l’atenció en un llibre de paper que en una pantalla, més exposada a altres estímuls visuals que impulsen la desconcentració”.

Ni Gil ni Blanco temen per la supervivència de les biblioteques. “D’una manera o altra crec que les biblioteques no desapareixeran mai perquè són espais d’activitat cultural molt arrelats a la societat. Inclús es parla últimament de la seva funció com a refugi climàtic en èpoques en què el clima pugui ser molt advers”, indicava Blanco, tot afegint que, a més, són llocs de trobada social, d’estudi, d’intercanvi cultural i de difusió de coneixement en general. “No són només edificis plens de llibres. Pot variar el format, el suport de la publicació, però la biblioteca sempre serà el lloc adequat per trobar tot el que fa referència a la lectura i no només per llegir”, asseverava.