EL RELLEU AL BISBAT
Vives serà durant dos anys més Copríncep episcopal
L’arquebisbe d’Urgell fa 75 anys el mes de juliol però el Papa el mantindrà més temps en les funcions.
Parolin i Vives a la Basílica de Meritxell, el setembre de l’any passat.
Joan-Enric Vives, Copríncep episcopal i arquebisbe, complirà 75 anys el pròxim 24 de juliol, l’edat obligada de jubilació, un mandat que va imposar el Concili Vaticà II i que els bisbes majoritàriament no porten de bona gana. Quan un bisbe compleix 75 anys, es prega que enviï al Sant Pare la seva carta de renúncia, que vol dir que demana permís de jubilar-se de l’ofici de bisbe diocesà. El Papa Francesc, segons ha pogut saber el Diari, té la intenció que Vives continuï perquè la seva salut li permet. Les fonts apunten que “previsiblement” serà així, segons han comentat des del Vaticà al Govern tenint en compte les característiques tan específiques, i que l’Arquebisbe seguirà dos o tres anys al capdavant de la diòcesi.
El bisbe d’Urgell és alhora cap d’Estat conjuntament amb el copríncep francès. A final del 2022 es va mostrar a favor que el Vaticà designi un bisbe coadjutor que faciliti la transició en el càrrec quan ell compleixi els 75 anys i s’hagi de jubilar, com estipula la constitució apostòlica. De moment no serà així, i Francesc considera que la seva salut li permet seguir a la Seu mentre es fa el relleu de manera pausada. El fet que no s’hagi nomenat un bisbe coadjutor, com sí que es va fer amb Joan Martí Alanis, és la mostra que el substitut encara no està triat.
Fonts properes al Govern fixen un termini de dos o tres anys per al canvi, i donen per fet que un any abans de la jubilació de Vives hi haurà el nomenament d’un bisbe coadjutor per fer una transició ordenada i estigui preparat per al nou càrrec quan en prengui possessió. Aquesta designació serà el senyal que Vives es jubila.
Les fonts donen per segur que tindrà lloc cap al 2026, tot i que no es descarta que la demora sigui de tres anys. Trobar el successor no és tasca fàcil, ja que cal algú que parli català, que tingui coneixement de la realitat andorrana, i domini l’anglès i francès per a les seves obligacions institucionals com a Copríncep. El d’Urgell es considera un bisbat mixt. No és urbà, com el de Barcelona, ni rural, com seria el de Solsona.
Al Govern el conforta aquesta transició tranquil·la. Vives –i també el Papa Francesc– és conscient de les reivindicacions de la societat andorrana i de les intencions polítiques de despenalitzar l’avortament per a les dones. Tot i que l’avortament és una línia vermella per a l’Església, l’executiu està convençut que l’afer està encarrilat i que la proposta serà acceptada pel Vaticà. El setembre passat el secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, va fer unes declaracions de molt valor durant la seva visita a Andorra pel Dia de Meritxell: “Esperem trobar una solució satisfactòria per a tots”, va apuntar en relació amb la possibilitat de posar en marxa fórmules que protegeixin a les dones que decideixin avortar.
Lògicament, Parolin no farà unes declaracions que no estiguin en sintonia amb la posició papal. L’arribada imminent d’un nou Bisbe d’Urgell podria fer un gir radical i posar en problemes les aspiracions polítiques, ja que probablement es mostraria reticent a haver de començar l’episcopat amb una despenalització delicada per a l’Església.