BLOQUEIG TOTAL
Des de Rússia amb pressa
Els talls de carretera d’ahir van provocar que molts turistes i treballadors no poguessin arribar als destins a l’horari previst. Alguns fins i tot van perdre vols que tenien programats.
Gent amb maletes creuant el tall a peu.
Una russa que ha d’agafar un vol, un ortopeda i un motorista es troben en un bloqueig de carretera. Sembla el principi d’un acudit, però és la realitat amb la qual es van trobar ahir el Sergi, Toni Moreno i una turista russa que va vindre al Principat a passar el cap de setmana amb la seva parella i en marxar es va trobar amb les carreteres tallades. El cas de la noia era el més dramàtic dels tres, ja que al Principat hi va arribar amb un cotxe de lloguer que havia de retornar ahir a Barcelona per després agafar un vol a Mallorca, on ja tenia una habitació d’hotel pagada amb la seva parella. La situació del metge d’ortopèdia també requeria certa urgència, Moreno va apuntar que havia pujat a les vuit del matí a l’hospital d’Andorra per oferir serveis i que “com de pujada no em vaig trobar cap bloqueig vaig pensar que podia dinar tranquil a Andorra i baixar després”, va explicar el doctor, que es va trobar els talls de cara i va lamentar que potser no podria arribar a les visites que tenia programades a la tarda a la Seu d’Urgell. “Jo vull estar del costat dels agricultors, però nosaltres no en tenim la culpa”, va lamentar el professional sanitari. El Sergi, el motorista, era el més relaxat dels tres, ja que ell havia sortit amb la moto “per fer rodatge”, però es va sorprendre que no deixessin circular ni les motocicletes. Tanmateix, va remarcar la seva naturalesa “tossuda” i va assegurar que ho continuaria intentant a veure si el deixaven passar.
“Jo vull estar del costat dels agricultors, però nosaltres no en tenim la culpa”
Altres afectats pels talls s’ho van prendre amb més filosofia. Joan Carrasco, un camioner que va anar a Encamp a “descarregar aigua”, va afirmar que ell era conscient dels bloquejos, però que el seu cap el va fer pujar igualment. Davant d’això, Carrasco, lluny d’enfadar-se, va apuntar que “com que soc veí de Solsona i m’han dit que per aquí hi ha gent del meu poble, aniré a veure si em donen una mica de sopar i em quedaré per aquí” fins que desfacin el bloqueig, va acabar el solsonenc.
“Venem samarretes per perdre la por de fer els talls i les represàlies que puguin sorgir”
Des de l’altra banda del tall, al costat pagès, es van organitzar per passar tot el dia. Alguns agricultors que van venir des del Delta de l’Ebre van ser els encarregats del dinar, portant tot el necessari per fer una paella per a tots els assistents amb productes de proximitat, segons va explicar Joan Raof, portaveu de les Terres de l’Ebre de Revolta Pagesa. El sopar, en canvi, va anar a càrrec dels ramaders dels Pirineus, que van portar carn dels seus ramats per alimentar tots els assistents als bloquejos. El preu dels àpats va consistir en el que pogués aportar cadascú i els diners, un cop s’haguessin cobert els costos per als agricultors, es va destinar a una caixa de resistència per a alguna despesa judicial que pogués sortir dels talls.
A la caixa de resistència també s’hi van destinar els diners de les samarretes, gorres i dessuadores que es van vendre durant tota la jornada d’ahir en una paradeta. Mireia Masalies, l’encarregada de la botiga i originària de la Conca de Barberà, va apuntar que l’objectiu era fer caixa per “perdre la por de fer els talls i les represàlies que poguessin sorgir”, ja que els diners es destinarien a les gestions legals que es poguessin necessitar.
INDIGNACIÓ DELS EMPRESARIS PER L'AFECTACIÓ DEL BLOQUEIG
Andreu va lamentar que Andorra sigui el país “amb major afectació” per un tall amb el qual “no hi té res a veure”. “Suposo que, tallant la frontera, els pagesos es pensen que el Govern s’empiparà i així faran una mica més de soroll. La situació, però, és molt injusta perquè dels tres països a qui afecta el tall, Andorra és el que menys hi pot fer. La nostra dependència dels punts fronterers és molt més elevada, tant per l’arribada de mercaderies com per l’arribada de visitants.” “Les persones que tallen les fronteres potser tenen raó en alguna de les seves reivindicacions de fons, però aquestes reivindicacions depenen dels seus governs nacionals i de la Unió Europea. Andorra no hi mereix res en tot això”, va afegir.
El director de la CEA va admetre que el tancament hauria estat pitjor “durant els mesos d’hivern” que no pas “un dilluns de principi de juny, que és temporada baixa”. Ara bé, “si estem treballant per desestacionalitzar el turisme, no és una bona notícia que es talli la frontera”. Andreu també va destacar les complicacions que pateix el transport de passatgers, “potser una mica més perjudicat i tot perquè alguns compromisos no són ajornables”.
Iago Andreu, director de la CEA.