AFERS SOCIALS
La precarietat ataca cada cop més les persones que viuen soles
Més de la meitat dels ajuts per cobrir necessitats bàsiques es van donar a llars unipersonals
Més de la meitat d’ajuts ocasionals van ser per a persones soles.
Els recursos que l’administració destina a l’atenció social més bàsica, a les llars més vulnerables, fan una radiografia de la situació econòmica. I la recuperació econòmica postpandèmia, amb un mercat laboral que dona feina, ha implicat que les xifres de l’assistència social hagin anat a la baixa. Però hi ha un fenomen que s’està produint en paral·lel, les llars que necessiten l’ajut en necessiten en major quantitat. I són en gran manera les llars unipersonals, les de persones que viuen soles. Un 61% dels ajuts econòmics anomenats ocasionals, els dedicats a cobrir necessitats bàsiques com la manutenció, es van concedir l’any passat a persones soles. El director d’Afers Socials, Joan Carles Villaverde, va apuntar que és un fenomen que es veu especialment des de la pandèmia i que afecta en major grau dones de mitjana edat. Un 22,4% es van destinar a famílies monoparentals, que ja ha estat tradicionalment un grup més vulnerable. “La seva font d’ingressos pot ser derivada d’únic salari, però les despeses són les mateixes que pot tenir una família nuclear”, va argumentar Villaverde a la roda de premsa de balanç de les grans xifres dels programes que gestiona el ministeri d’Afers Socials a la qual va comparèixer amb la ministra Trini Marín i la secretària d’Estat Ester Cervós.
“La font d’ingressos pot ser un únic sou, però les despeses poden ser les mateixes”
Quant a les dades, els usuaris de l’atenció social primària van ser 2.042, un 16% menys que un any enrere. Van augmentar, però, els que necessiten un ajut puntual i que van ser 389. Un terç de les problemàtiques esgrimides van ser econòmiques, seguides en una proporció similar de les personals-familiars derivades, per exemple, de conflictes a la llar. Però hi sol haver almenys dues problemàtiques per cada expedient obert.
“De les 2.190 prestacions [al lloguer], 745 són gràcies a la flexibilització [dels requisits]”
En consonància amb les dades d’usuaris, van baixar les llars beneficiàries dels ajuts ocasionals: van ser 762 per les 826 d’un any enrere. Els anys de la pandèmia havien superat el miler. Però se’n van haver de donar un 33% més d’ajuts (2.875) i la quantitat global concedida va ser només un 4,3% inferior a la del 2022 amb 3,24 milions d’euros. Cada llar va rebre, de mitjana, 4.258 euros, un 3,7% més que l’any anterior. I són essencialment prestacions per atendre necessitats bàsiques (1.384) i relacionades amb despeses de l’habitatge (502 que estan al marge de les prestacions per al pagament del lloguer).
La recuperació del mercat laboral també ha implicat que una altra prestació pública, la de la desocupació involuntària, segueixi caient en nombre de beneficiaris. L’any passat van ser 70 i “la major part de beneficiaris ni tan sols esgoten els sis mesos de prestació”, va indicar Villaverde. El 2022 ja s’havia constatat la tendència baixista amb només 83 beneficiaris després que el 2021 –encara sota els efectes de la pandèmia– se superessin els tres centenars.
Situació a banda és la del suport econòmic dedicat al pagament del lloguer, que segueix a l’alça després que el 2022 es flexibilitzessin els requisits per atendre les dificultats per accedir a un arrendament assequible reduint, va recordar la ministra Trini Marín, els anys de residència necessaris per beneficiar-se (de 5 a 3) o incrementant el llindar econòmic que en dona dret. “De les 2.190 prestacions del 2023, 745 són gràcies a aquesta flexibilització”, va destacar la ministra.
Finalment, es van donar xifres de les prestacions per fills a càrrec, un grup marcat per l’estabilitat. L’any passat les famílies beneficiàries van ser 695.