Robatori del “no-res”?

El judici per discernir els fets succeïts el març de l’any passat a la benzinera d’Encamp es va celebrar ahir amb la declaració de l’acusat i els testimonis. Cal recordar que el processat va atracar la benzinera Nou Vial amb una arma blanca de 24 centímetres i va endur-se gairebé 500 euros. El ministeri fiscal demana una condemna de set anys de presó, dels quals quatre haurien de ser ferms. Per la seva part, la defensa sol·licita disset mesos de privació de llibertat, gairebé els mateixos que l’atracador ha passat en presó preventiva.

El judici va començar amb la declaració de l’inculpat, que va ser interrogat pel ministeri fiscal i el seu advocat. L’atracador, veí d’Encamp, va exposar una trajectòria vital complexa amb un diagnòstic de TDAH durant la infantesa –agreujat durant l’adolescència– i una addicció al cànnabis i la marihuana iniciada en el moment en què s’instal·la a Andorra amb la família, amb 16 anys (ara en té 23). L’acusat va admetre haver passat per diferents tractaments mèdics per controlar el TDAH, però “no van donar fruits”. Les complicacions en el trastorn de conducta –sumades al consum de drogues i una dificultat declarada per dormir– van resultar en “dificultats per adaptar-se a la societat”. Així, la vida del jove des que va arribar a Andorra es va anar complicant: l’acusat va aprovar l’educació secundària bàsica i es va matricular en un curs d’FP, però aviat va abandonar els estudis per poder treballar. Durant un període curt (el 2022) va marxar a Espanya per fer temporada en un restaurant. Va ser a final de l’any 2022, quan va tornar al país per assumir una feina, que el consum de cànnabis va augmentar: “M’era complicat mantenir un treball estable.” La situació d’inestabilitat vital el va dur a processos de desintoxicació, tots fallits.

Arribem a les setmanes prèvies a l’atracament, moment en què l’addicció es va aguditzar i, amb ajuda de la família, va ser visitat per un psiquiatre que li va receptar tractament farmacològic per frenar-la: antidepressius i ansiolítics. També durant aquests dies, el jove va començar una feina de peó que no va poder mantenir perquè –segons la seva versió– els fàrmacs afectaven el descans nocturn i no podia dormir, per tant, no es llevava a temps per sortir a treballar. L’inculpat admetia que va barrejar medicació i alcohol els dies previs a l’assalt. La versió del jove sobre el dia dels fets és la següent: es lleva amb la intenció de treure’s la vida, però és incapaç d’autolesionar-se; se’n va cap a Engolasters per “calmar els nervis”. El seu estat és inestable pel consum d’alcohol i porta una bossa que utilitza per vomitar. Aleshores, “em va venir, del no-res, la idea d’atracar la benzinera per comprar cànnabis”. La defensa al·lega que actuava sota els efectes de la síndrome d’abstinència i de l’alcohol. A l’estació es troba una dependenta sola i es cola al taulell per demanar-li diners mostrant un ganivet de cuina de 24 centímetres. Després d’una estona d’incredulitat (“em pensava que era una broma”) i tensió, la treballadora va posar els bitllets a la bossa que duia per vomitar. Un company de la benzinera ho presenciava tot des de l’altre costat del taulell. En marxar, l’acusat recorda que va dir: “Ho sento, ja podeu trucar a la policia.” Els treballadors ho confirmen, tot i que discrepen de l’estat de l’assaltant: ella deia que “vocalitzava bé i no estava excitat”; ell assegurava que tenia “la mirada perduda”. Amb els diners robats, el jove va comprar marihuana i va marxar a casa a “fumar i descansar”.

PLANIFICAT O IMPULS

El ministeri rebutja la versió de l’acusat i veu una planificació dels fets perquè va sortir de casa amb un buf negre, un ganivet, una dessuadora amb caputxa i una bossa. No considera que, malgrat el consum d’alcohol, les seves capacitats d’actuació estiguessin afeblides: “Va esperar que no hi hagués clients.” La defensa, que esgrimeix “coherència” en el relat, rebatia aquests arguments subratllant un estat “desbordat” fruit de les addiccions (estat que presenta com a atenuant). L’advocat nega intimidació per part del seu client, tot i que aquest va picar el taulell amb l’arma (de port prohibit) per apressar la dependenta. Una altra contradicció que assenyala el ministeri és la de la bossa: la dependenta diu que la va veure neta i els agents –quan el van detenir a casa el dia de l’assalt– se la van trobar bruta. L’inculpat apuntava que la va netejar i la va girar abans del robatori. La mare va admetre que el seu fill –amb el qual convivia– havia empitjorat durant les setmanes anteriors als fets: “La nit abans del robatori no es podia mantenir dret. Sospitava del consum de drogues i insistia a ajudar-lo.” El jove estava a l'espera de poder entrar en un grup d'ajuda, però va ser detingut abans d'iniciar. A més, va ser la família qui va reconèixer al seu fill a les imatges de l'atracament que passaven a la televisió i van avisar a membres de l'entitat Projecte de Vida. Posteriorment, l'associació va ser l'encarregada d'alertar a les autoritats policials. La sentència es dictarà el 3 de juliol.