IGUALTAT
Sis mesos més per notificar la bretxa salarial
El Govern allarga el termini perquè les empreses informin sobre els sous d’homes i dones
Sis mesos més. Aquest és el termini que Govern ha ampliat per tal que les empreses puguin introduir les dades referents a l’escletxa salarial, que es va impulsar a través del reglament del registre públic de les dades per fomentar la participació equilibrada de dones i homes en l’àmbit laboral. Un mes més tard d’aquest anunci, el ministre portaveu, Guillem Casal, va explicar ahir en la roda de premsa posterior al consell de ministres que el termini ja no finalitzava el 30 de juny, sinó que passava al darrer dia de l’any, el 31 de desembre. “Aquesta nova obligació suposava una càrrega de feina suplementària per a les empreses i, especialment, per a aquelles amb més reduïda dimensió i menys recursos”, va comentar Casal, que va expressar que l’executiu ha pres la decisió perquè “és un tema que ha generat preocupació últimament”.
“L’obligació suposava una càrrega suplementària a les empreses, sobretot les petites”
El 30 d’abril l’executiu llançava la Llei 6/2022 per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes per la qual les empreses havien d’introduir les dades corresponents al 2023 a través de la seu electrònica del Govern entre l’1 de maig i el 30 de juny. Un termini que moltes empreses van considerar molt just, sobretot, com va indicar Casal, entre les més petites. No és així amb les més grans, ja que les empreses amb més de cinquanta treballadors han de dipositar una informació “més exhaustiva”, mentre que les que tenen plantilles més petites “només han de dur un registre anual que inclogui la comparativa mitjana de retribucions globals anuals entre homes i dones, i la diferència de la retribució per franja d’edat i grup professional”, va comentar Casal.
INTRODUCCIÓ MANUAL
La màniga àmplia de Govern també té en consideració aquelles que no tenen un certificat digital. D’aquesta manera, els negocis amb menys de cinquanta treballadors també podran gaudir “excepcionalment” de la facilitat d’entrar les dades de forma manual a Tràmits, imprimint i emplenant la documentació escaient. El ministre portaveu també va voler recordar que a partir del 2025 les dades corresponents al 2024 s’hauran de facilitar de forma anual abans del 31 de març d’aquell any.
Continuant amb la lluita contra la desigualtat salarial, l’executiu també va crear l’anomenat registre públic de plans d’igualtat. Amb una vigència màxima de quatre anys, els plans tenen com a objectiu fomentar les mesures necessàries per eliminar les discriminacions directes i indirectes entre dones i homes en l’accés a l’ocupació i en la resta de condicions de treball. Aquests plans d’igualtat tornen a segmentar les empreses per mida, essent aquelles amb menys de 50 empleats exonerades de la seva obligatorietat, ja que tenen un caràcter voluntari. En aquesta tessitura, les empreses considerades grans han de registrar entre l’1 de maig del 2024 l’1 d’octubre del 2024 els plans. Segons Treball, unes 150 empreses estaran cridades a presentar-los.
ALTRES APUNTS
NOVA DIRECTORA DE L’INH
Marsol ha situat Marta Alberch com a nova directora de l’Institut Nacional de l’Habitatge, que ja formava part del comitè director.
PARTICIPACIÓ LABORAL
Andorra ha signat l’article 22 de la Carta Social Europea, que garanteix la participació dels treballadors en la protecció de la salut dins de l’empresa.
COST DE FONT DEL FERRO
El cost de la reforma de l’edifici Font del Ferro ascendeix fins als 2,33 milions d’euros, uns pisos destinats al lloguer assequible.
OBRES A CIUTAT DE VALLS
La millora de les instal·lacions de l’escola Ciutat de Valls val 934.000 euros. Es vol reformar la instal·lació elèctrica, entre altres.
ESTUDI DE CÀRREGA
Adjudicat l’estudi de càrrega turística per 72.000 euros, tot i que encara falti informació d’alguns comuns.
HI HA 150 INSCRITS AL REGISTRE DE PISOS DE LLOGUER
Els dos motius són, per una banda, el gravamen a la plusvàlua per evitar l’especulació i, per altra banda, l’impost de transmissió patrimonial. “El gravamen a la plusvàlua ja es contemplava en l’escrit presentat per Govern”, va comentar Casal, que va matisar que aquest en la proposta de l’executiu és del 20%, mentre que el de Concòrdia, del 25%. En l’altre sentit, va afegir que la proposta de reduir l’ITP en les compres de primeres vivendes amb preus de fins a 500.000 euros va ser de Govern. “Entenem que pugen al carro”, va comentar sorneguerament Casal, qui va trobar en l’acció de Concòrdia una “campanya de comunicació que no agafa a contrapeu el Govern”. Tanmateix, no va donar un termini per a la finalització de la redacció de la llei òmnibus.