MASSIFICACIÓ

Veïns de Tor volen limitar l’accés al poble per evitar l’allau turística

El principal focus de massificació és el port de Cabús, l’entrada per Andorra

Un comiat de soltera celebrat a Tor.

Un comiat de soltera celebrat a Tor.GERARD HOYAS / SEGRE

Publicat per
Gerard E. Mur
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

L’èxit implica massificació i això és el que pateix el poble de Tor, conegut, sobretot, pel conflicte veïnal que va esclatar durant els anys vuitanta i va acabar amb tres morts. Un conflicte que, des que ha estat tractat els últims anys pel periodista Carles Porta (actualment s’està emetent una sèrie documental), ha generat un excés d’afluència de curiosos a la zona. Les obres sobre l’enfrontament, però, no són l’origen de la massificació. “El documental i tota la resta de productes han magnificat el problema, però aquesta situació ve de llarg”, apunta un dels copropietaris de la muntanya, veu autoritzada d’una part dels veïns. “Abans de l’esclat actual ja venien andorrans a fer curses de quad i ocupaven propietats privades sense cap mena de control. El documental no ha creat el problema, l’ha multiplicat. El que passa és que mai s’ha posat fil a l’agulla per resoldre’l.” Ara, la comunitat de copropietaris de la muntanya –Tor és una propietat privada– vol ocupar-se d’aquest fil per evitar la desmesura turística.

Aquest copropietari situa el focus de la massificació al port de Cabús, el límit entre Espanya (és a dir, Tor) i Andorra: “Hi ha un descontrol de gent que arriba amb cotxes, motos... Causen molts problemes. Estan fent malbé els camins d’accés, per exemple. Després, quan s’acaba el bon temps, som nosaltres els que ens hem d’encarregar de pagar per reparar-los.” Insisteix en la idiosincràsia del poble: “La muntanya de Tor i els seus accessos són propietat privada, no estan regulats per cap organisme públic.” Per la banda de dalt, el terreny privat comença al límit amb Andorra: “Allà on s’acaba la carretera asfaltada [costat andorrà] i comença la terrosa, allà comença la finca privada.” I alerta d’una situació delicada pel que fa al pas de persones: “Andorra no forma part de l’espai Schengen i al port de Cabús no hi ha cap duana. Per tant, l’entrada a Espanya per Andorra no és legal, tot i que està tolerada. La gent ha anat sortint i entrant sense cap mena de legalitat.” Reitera que “el gran problema és l’accés incontrolat per Andorra”. “Fa uns dies vaig estar-hi i baixaven motos a dotzenes, majoritàriament amb matrícula estrangera: belgues, alemanys...”

El descontrol en la circulació acosta els copropietaris a una decisió per contenir l’arribada de gent: “Ens veiem obligats a prendre mesures restrictives.” “Encara estem en fase de negociació, però ja hem contactat amb empreses de transport i seguretat per trobar una solució. Un cop finalitzada la negociació, caldrà anunciar-ho a la comunitat i a partir d’aquí implementar el que s’hagi decidit.” La solució que hi ha sobre la taula és la de col·locar tanques als dos accessos de la propietat, aplicar un filtre que reguli qui pot accedir i qui no i mantenir agents que controlin el pas. Aquest filtre establiria que només es permeti passar qui tingui un justificant turístic: “La gent que té una reserva hotelera o de restaurant podria passar. I la gent del país. Els veïns d’Alins, d’Àreu... També es permetria el pas en situacions de causa major.” Tothom, però, que vulgui arribar al poble haurà de presentar “una justificació important”. A les persones que no presentin un permís, però mantinguin la intenció de visitar el poble, se’ls oferirà un servei de taxi per evitar que ho facin amb el vehicle particular. “Seria un servei de 4x4 semblant al que funciona a Espot per pujar a Aigüestortes.”

A banda dels desperfectes als camins, la massificació comporta incivisme: “La multitud deixa deixalles per aquí i per allà; entra en algunes bordes en mal estat amb el risc de tenir un accident; o demana on van matar un veí. Morbositat al límit.” El copropietari demana per al poble “una situació de normalitat”. “Potser no n’hi ha hagut mai, de normalitat, a l’estiu a Tor, però el que no és normal és el que passa ara. Volem tenir un control.” Avui, a Tor no hi viu ningú permanentment, “només s’hi instal·len algunes famílies durant l’estiu per cuidar la seva caseta. Demano moderació i respecte”. A l’última reunió de la comunitat, celebrada dissabte passat, els veïns assistents van acordar “per unanimitat” avançar amb l’aplicació de les mesures. Ara bé, van faltar-hi tres copropietaris. La unanimitat, per tant, no és absoluta.

tracking