DISCREPÀNCIES
Toc d’atenció als comuns i al Govern per exigir els penals
Protecció de Dades censura que es demanin els antecedents
Resma Punjabi en un acte davant la premsa.
Les relacions de l’Agència de Protecció de Dades (APDA) amb Govern no són gens fluïdes des dels darrers mesos. L’últim capítol d’aquesta crònica gairebé diària de discrepàncies suma un nou actor –que es desdobla en set, els diferents comuns– i un altre afer: les demandes dels antecedents penals en les feines públiques. L’entitat depenent del Consell General defineix com “una batalla constant” i una situació que “no hi ha forma de desencallar” les interaccions amb l’executiu i els set comuns, en què demana a les diferents institucions que deixin de sol·licitar els antecedents penals en les feines públiques de funcionari. Des de l’agència estan “plenament convençuts” que és una documentació irrellevant que no implica cap mena d’informació necessària en la immensa majoria de les places que obren a la ciutadania.
L’agència és conscient que hi ha feines en què la documentació és d’estricte compliment per tal de tenir plenes certeses i que el passat del sol·licitant sigui un impediment, com és en el cas de les professions relacionades amb els cossos de seguretat o de persones vulnerables, com ara aquelles amb discapacitat o menors d’edat –precisament amb aquest col·lectiu se sol·licita en els antecedents penals no haver comès cap delicte de naturalesa sexual des que el novembre del 2018 s’entrés a tràmit una regulació en què així ho ordenava el legislatiu.
No obstant això, les diverses vegades que l’ens dirigit per Resma Punjabi ha exhortat les institucions a no demanar la documentació, tant a l’executiu com als comuns, ha obtingut la mateixa resposta: que tota la vida s’ha fet d’aquesta manera. Quant a les explicacions, les administracions recuperen el mateix argument i s’escuden en els “usos i costums” del funcionament burocràtic.
En un edicte de feina publicat al BOPA, independentment del sector, se solen demanar, entre altres, documents com el curriculum vitae, el certificat d’idiomes, la fotocòpia compulsada del títol professional –que es fa al despatx d’un notari amb previ pagament d’una suma, a diferència, per exemple, dels que es fan en un consolat– i els ja esmentats antecedents penals. Uns documents que també se sol·liciten a tots els nous treballadors que entren al país i que, en cas de renovació, encara que sigui d’un espai curt de temps com va passar en la regularització dels temporers que van passar al règim general, s’han de tornar a presentar des del país d’origen.
NOU DOCUMENT ALTERNATIU A L'EXTRACTE DE PUNTS DE LA CASS
L’objectiu que persegueixen les dues institucions és eliminar la informació no relativa a l’acreditació de la solvència de l’interessat, com la data de naixement o d’afiliació a la CASS, els punts acumulats o el règim de cotització. D’aquesta manera, el nou document conté informació rellevant, però pseudominimitzada i actual, i un extracte de la vida laboral en què se censura el nom de les empreses/entitats on ja no cotitza la persona interessada, a més, d’acotar-se als últims 36 mesos.
Tot i això, hi ha matisos. L’agència fa una crida a les entitats que tracten les dades de solvència “que tinguin en compte el document” i recomana a la ciutadania que lliuri sempre l’extracte d’aquest nou mètode. No obstant això, l’APDA no tanca la porta que el responsable de tractament justifiqui altres finalitats per a les quals sigui necessari l’extracte de punts de jubilació. A l’àrea privada de l’usuari de la CASS ja es pot trobar el document.
Nou tràmit que es troba al web de la CASS.