Un informe al calaix

La majoria parlamentària tenia llest un informe per demostrar que el fet de tractar de manera diferent les pensions dels residents i les dels no residents no incomplia la Constitució andorrana. El text, que data del 24 d’abril i va ser redactat per Antoni Bayona Rocamora, professor titular de dret administratiu a la Universitat Pompeu Fabra, però, mai veurà la llum. L’informe es va fer en resposta a les queixes de l’oficina del Copríncep francès, que va apuntar que la diferenciació en les pensions entre unes pensions i les altres podia ser considerada anticonstitucional. Tot i tenir llest l’escrit que desmentiria les acusacions del Copríncep, Demòcrates i Ciutadans Compromesos van decidir guardar l’informe al calaix, ja que finalment van optar per treballar en una proposició de llei per incrementar anualment les pensions dels no residents d’acord amb l’IPC harmonitzat de la zona euro.

El text que va redactar Bayona tenia quatre conclusions per demostrar la constitucionalitat de la proposta inicial. A la primera, s’establia que el principi d’igualtat davant la llei és compatible amb l’establiment de tractes diferencials en les persones o grups destinataris de la regulació, quan “aquestes diferències estan objectivament justificades, són raonables i són proporcionals a la finalitat perseguida per la norma”.

La segona resolució dicta que l’establiment del requisit de residència a Andorra per poder ser beneficiari de la revalorització de pensions es fonamenta en causes objectives, raonables i proporcionals, tal com es desprèn “clarament de la jurisprudència establerta en aquesta matèria”. Per tant, la diferència per raó de residència “no es pot considerar discriminatòria”.

La tercera conclusió parlava del fet que la revaloració de les pensions dels no residents en funció de la taxa interanual de la zona euro tampoc seria contrària al principi d’igualtat i no-discriminació, perquè també “superaria el test de ser una justificació objectiva i raonable”, tret que l’aplicació d’aquest criteri situés en pitjor posició els pensionistes residents, la qual cosa implicaria un tracte discriminatori d’aquests últims i que incompliria la llei vigent.

L’última conclusió del text apuntava que el tracte igual entre residents i no residents per beneficiar-se de la revalorització de les pensions no es podia considerar contrari al principi d’igualtat perquè, malgrat que hi poden haver motius per justificar una diferència de tracte, no són prou rellevants per obligar el legislador a establir-lo.