De llegenda a condecoració
La Creu dels Set Braços situada a Canillo recorda una trista història. Ara pren una altra forma i es converteix en una distinció d’alt rang.
La creu que es troba al camí ral.
La Llei de protocol i cerimonial aprovada el 2022 regula les bases del sistema d’honors andorrà i crea la distinció de la Creu dels Set Braços dins de l’esmentat sistema com la condecoració de més alt rang del Principat d’Andorra. La iniciativa ve de lluny, del Govern socialdemòcrata amb Josep Dallerès com a síndic general, i per tant fa 13 anys que es va començar a parlar d’aquesta distinció, en vigor des de dijous.
La condecoració, creada ex novo, adopta una forma tradicional en la pràctica comparada per premiar els més alts mèrits i trajectòries en benefici d’Andorra. La seva consolidació com la més alta distinció de l’Estat permet alhora equilibrar, juntament amb l’orde de Carlemany, els reconeixements basats en criteris més estrictes i rigorosos, s’afirma en el reglament publicat al BOPA.
La Creu dels Set Braços pren el nom de la creu de terme gòtica homònima que es troba al camí ral que enllaça la parròquia de Canillo amb Meritxell, i que fou erigida el 1477. Segons la llegenda, a Prats hi vivia un noi una mica poruc que tremolava només de pensar en el diable. Els joves del poble van tenir la mala idea d’enviar-lo a Canillo a buscar vi a canvi de convidar-lo a berenar. Com que es resistia i perquè no tingués por, li van donar una escopeta. Quan va arribar a Canillo ja començava a fer-se fosc. Es va dirigir a recollir el vi, però l’hostaler es va adonar que portava bales de farina i la va carregar correctament. El noi va agafar el camí de tornada. De sobte, va aparèixer una forma blanca i el noi no s’ho va pensar dues vegades: va disparar i va arrencar a córrer cap a casa cridant que havia matat el diable –un dels joves disfressat–. En el lloc on van passar els fets, la gent de poble va col·locar una creu perquè quan els errants passessin pel lloc pensessin en la trista història. La creu tenia set braços, com set eren els nois que van voler burlar-se del pobre noi. Un d’ells va desaparèixer, no se’n va saber res més, i, estranya coincidència, la creu va perdre un dels seus braços.
Una llegenda trista que continua en el record de molts andorrans i que ha pres forma amb una de les grans condecoracions, la de més alt rang. Permetrà distingir persones per la seva dedicació, constància, esperit d’iniciativa i treball, contribuint significativament al benefici d’Andorra, per la promoció econòmica, social, divulgació científica, històrica o cultural.