BLOQUEIG FRONTERER

Tor descarta demanar reparacions pels talls dels pagesos

La ministra Tor avança que no se sol·licitarà cap rescabalament a Espanya per l’aturada de la pagesia, tot i que la llei del país veí l’acull

Algunes persones travessant a peu la frontera amb Espanya, dilluns.

Algunes persones travessant a peu la frontera amb Espanya, dilluns.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Les primeres declaracions de la titular d’Exteriors referents al bloqueig de 24 hores que la pagesia catalana va dur a terme dilluns a l’accés de la frontera amb el Principat van continuar la línia de les paraules del cap de Govern. Tot i que la llei espanyola reconeix el greuge a tercers països, Tor va descartar qualsevol mena de sol·licitud d’un rescabalament per les accions dels agricultors.

La idea de la reparació va sortir a la palestra de la veu del líder de l’oposició, Cerni Escalé, en la compareixença d’ahir de la ministra al Consell General per presentar l’informe anual d’acció exterior del 2023. A la intervenció, el president de Concòrdia va llegir un article de la Llei reguladora del dret de reunió espanyola que manifesta que “els participants en reunions o manifestacions que causin un dany a tercers hi respondran directament davant ell”. A la pregunta sobre si demanaran alguna compensació pels danys i perjudicis, Tor va respondre que “ha estat una situació greu i així ho hem traslladat als representants de les autoritats veïnes, tant catalanes com espanyoles”, per després matisar davant els mitjans que “evidentment no demanarem res”. Escalé, per la seva part, troba “una responsabilitat directa dels manifestants al dany econòmic causat”, i “evident que tancar la frontera implica aquest dany”. Per això, va preguntar a Tor si el Govern no veu “com un gran problema diplomàtic” que els executius espanyol i català autoritzessin la manifestació. La titular de la cartera, tot i insistir en la importància de mantenir bones relacions amb els veïns, va reconèixer que “ha estat un moment difícil de les relacions”. En aquest sentit, “és un tema que posarem a l’ordre del dia en les nostres pròximes reunions”, va indicar la ministra, que va ser la corretja de transmissió entre Andorra i Catalunya i Espanya en les seves trucades amb la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i el seu homòleg espanyol, José Manuel Albares.

Abans de les preguntes dels consellers, Tor va fer una imatge de la situació d’Andorra al món. Les dades mostren que hi ha relacions diplomàtiques amb 155 països, a més de 90 ambaixadors i 16 cònsols generals. Tanmateix, Tor va informar que s’han signat un total de 17 convenis per evitar la doble imposició (CDI), dels quals s’han rubricat cinc en els darrers temps i estan pendents de signatura. A més, va avançar que amb Àustria està gairebé rubricat i que els següents que es persegueixen són amb Alemanya i Itàlia. Amb el país teutó hi ha programades rondes de negociació per al novembre, i amb el país del sud, estan en converses.

GOVERN SOSPESA L'ENTRADA A L'OIT

“Estem reflexionant sobre la possibilitat, realitzant els estudis tècnics pertinents i les implicacions que tindria”, va manifestar Tor sobre l’eventual entrada d’Andorra a l’Organització Internacional del Treball (OIT). Tot i això, l’executiu no es marca cap calendari i l’únic objectiu fixat és tenir la decisió presa sobre si es decideix a fer el pas o no abans que acabi la legislatura.

CONVERSES AMB ESPANYA PEL RECONEIXEMENT DE PALESTINA

“Vam tenir converses, no pressions, i no només d’Espanya.” Així es va expressar ahir la titular de la cartera d’Exteriors sobre el reconeixement de l’estat palestí, atès que un conjunt de països europeus, encapçalats pel veí del sud, advoquen que la solució cap a la pau passa pel reconeixement dels dos estats. La ministra va manifestar que el primer estat que va contactar va ser Noruega el mes de març passat i també Espanya va qüestionar Andorra sobre “què pensava fer” sobre aquest reconeixement, a més d’Eslovènia. Preguntada sobre aquest aspecte pel conseller socialdemòcrata Pere Baró i pel president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, Tor va reiterar la posició d’Andorra, “força propera a la que té França”. Aquesta defensa que es doni més drets a Palestina als organismes internacionals –com ser membre de ple dret de l’ONU, fet al qual Andorra ja ha donat suport–, però no el seu reconeixement com a estat, perquè “hi ha d’haver una autoritat amb fortalesa i legitimitat, cosa que actualment no hi és”, va indicar Tor, que no va dubtar a titllar de “terrorista” Hamas. Per això, sosté que “ara no és el moment adient enmig del conflicte” i que “ni a curt ni a mitjà termini” es plantegen aquesta acció.

Quant a les relacions amb Israel, la titular d’Exteriors les va definir com “molt bones”. Precisament dijous, l’ambaixadora de l’estat israelià a Espanya i Andorra va acudir al Principat per acomiadar-se, ja que abandonava la seva tasca a causa del reconeixement del país veí de l’estat palestí. “Aquests anys hi ha hagut molt apropament, sobretot amb intercanvis pel que fa a innovació i de turisme”, va comentar Tor, que va afegir que en els últims anys molts més turistes israelians visiten Andorra.
tracking