Puri Ramos, arxivera a Casa Ferino
“El document més antic de l’arxiu és un pergamí d’una sentència del 1405”
L'arxivera de Casa Ferino explica com s'ha instaurat la digitalització dels documents i també alguna curiositat sobre els arxius.
Puri Ramos a l’arxiu de Casa Ferino.
Puri Ramos és llicenciada en història i està especialitzada en història contemporània. Va ser una de les alumnes de la primera promoció a fer el màster a l’Escola superior d’arxivística i gestió de documents. Va treballar a Govern com a arxivera itinerant en diferents departaments, com ara el d’Ordenament Territorial, Agricultura i Exteriors durant quatre anys. I actualment és arxivera a l’arxiu comunal d’Ordino des de fa 16 anys.
"L'Arxiu comunal d'Ordino, situat a Casa Ferino, està al 125% de la seva capacitat"
Quant fa que estan digitalitzant l’arxiu i per què?
Fa quatre anys que estem més posats enb la digitalització. Això permet oferir aquest servei de cara al ciutadà.
Pensa que la documentació que no se sotmeti a una transformació digital quedarà en l’oblit?
No, perquè tota la documentació està referenciada digitalment.
Tota?
No, tota no perquè hi ha molta cosa que és susceptible de ser avaluada i que probablement s’acabi eliminant. S’ha de seleccionar. Però la gran majoria de documents estan digitalitzats.
Considera que els arxius tenen cobertes les seves necessitats de personal i tecnològiques per assumir la transformació digital?
En l’àmbit tecnològic considero que sí. En l’àmbit personal és molt complicat perquè per aquí ha passat gent molt diversa en tots els anys que porto a l’arxiu, que no són pocs. L’ideal és trobar una persona especialitzada en el tema perquè així et pots assegurar, encara que no sempre és així, que estigui durant un període de temps més llarg, ja que està fent el que li agrada.
Quin és el document més antic que hi ha a l’arxiu?
Si no ho recordo malament és un pergamí d’una sentència del 4 de juny del 1405, la còpia que tenim nosaltres és del 1510. En total tenim nou pergamins a l’arxiu que van des del període del 1400 fins al 1700.
Alguna joia de l’arxiu per destacar?
Antigament, la documentació no estava controlada i el 2008 vaig muntar des de zero l’arxiu a Casa Ferino, a la parròquia d’Ordino. Personalment, la joia ha estat muntar tot l’arxiu.
Quina és la tasca més enrevessada?
Classificar. Quan et trobes un document nou que no saps què és, el més farragós és saber on s’ha de classificar i de quina manera. Per poder fer aquesta tasca has d’entendre com funcionen els diferents departaments.
Quin procediment segueixen per a la conservació dels documents més antics?
La documentació antiga la vaig traslladar en el seu dia a primera hora del matí quan encara no feia tanta calor. Ara dintre de l’arxiu tota aquesta documentació ja està en un espai amb una temperatura regulada de 15 o 16 graus a l’estiu i 10 o 12 a l’hivern. La humitat la intento mantenir entre el 45% i el 50%, aproximadament.
Pot donar algun consell per al manteniment dels arxius antics a casa?
És important que si tens un document antic no el canviïs de lloc immediatament, primer s’ha de comprovar quina temperatura té i quina humitat hi ha a l’espai on està guardat. De mica en mica has de canviar el document de manera gradual per anar apujant la temperatura a poc a poc. Si no es fa d’aquesta manera es pot fer malbé.
Quin volum té l’arxiu ara?
Ara tenim més de 4.000 caixes. Estem a un 125% de la nostra capacitat, fa uns anys era superior, però la digitalització de molts documents ha ajudat a rebaixar el percentatge de fa uns anys. No podem eliminar arxius quan volem perquè tot això s’ha de reglar, llavors es van acumulant escriptures.
Hi ha gaire gent que els porta material?
Sí, bàsicament el que sol portar la ciutadania són fotografies i algun document de la família. Quan porten documents els fem un conveni i els registrem.
Creu que els arxivers han d’escriure sobre els textos que cataloguen?
Si considerem que són unes escriptures molt interessants perquè les conegui el públic, sí, ho podem escriure. Però actualment en el procés que estem al país de transformació digital és complicat perquè el volum de feina és molt elevat.
Quines són les oportunitats d’aquest arxiu?
La part bona de l’arxiu és que aquí hi ha una gran part del patrimoni del comú d’Ordino i de la parròquia en general. Tot i això, encara hi ha força documentació dispersa arreu del país.
I les debilitats?
Doncs que és un espai molt petit. Si tinguéssim més espai podríem donar servei fins i tot als arxius que té la gent en particular de la seva família, i així podríem guardar el fons personal de tot aquell que ho volgués arxivar. Seria interessant poder-ho fer algun dia.