Sense residència per cuidar els pares i la covid

La sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el recurs d’un home contra la resolució de la secretaria d’Estat de Justícia i Interior del 2 de febrer del 2023, per mitjà de la qual es va anul·lar l’autorització de residència i treball de l’interessat, ja que havia residit fora d’Andorra des del setembre del 2019 fins al juny del 2022. L’home va recórrer contra aquesta resolució i el cas va ser desestimat el 9 de gener del 2024 per una sentència del Tribunal unipersonal de Batlles, que va declarar que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.

Els magistrats del Superior no han considerat com a vàlids els tres arguments presentats per l’home per justificar l’absència durant aquest temps i poder mantenir, d’aquesta manera, el permís de residència i treball. L’agent va al·legar que la seva absència del Principat va estar justificada per la necessitat d’atendre els seus progenitors al país d’origen, el Marroc. A més, va patir en aquell lloc un accident de circulació i es va veure afectat pel tancament de fronteres ocasionat per la pandèmia de la covid.

També va al·legar que es van vulnerar els drets fonamentals reconeguts a l’article 10 de la Constitució, ja que la iniciació de l’expedient administratiu es va produir a conseqüència de la declaració de l’interessat en el marc d’una comissió rogatòria internacional, sense que consti que, en aquest acte, es respectessin els drets a ser informat de l’acusació, a no declarar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a l’assistència tècnica d’un lletrat.

El Govern, per la seva banda, va al·legar que ha quedat degudament acreditada l’absència de l’interessat durant quasi tres anys, i que els motius que addueix per justificar aquesta absència no estan inclosos entre les excepcions que estableix la llei respecte de l’obligació de residir i treballar a Andorra. Sobre la vulneració de drets fonamentals, es tracta d’un procediment d’estrangeria, que no té caràcter sancionador, i que, una vegada constatada l’absència del recurrent, el servei d’Immigració havia d’incoar i instruir l’expedient corresponent.

ARGUMENTS DEL TRIBUNAL

Els magistrats de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia recorden que no es discuteix que concorren els motius d’anul·lació de l’autorització de residència i treball que es preveuen a la Llei qualificada d’immigració, que es refereixen als supòsits en què els titulars d’aquesta autorització no resideixin o treballin al Principat de forma permanent i efectiva. “Ha quedat suficientment acreditat, i el recurrent no ho nega, que va tornar al seu país d’origen des de final del 2019 fins a mitjans del 2022, i que durant aquest període no va treballar a Andorra ni va cotitzar a la seguretat social”, indiquen.

Quant als arguments de l’home i pel que fa a la cura dels progenitors, els magistrats assenyalen que és cert que l’esmentat article 53.2 de la Llei qualificada d’immigració només es refereix al tractament mèdic a l’estranger, a conseqüència d’una malaltia o d’un accident, del mateix titular de l’autorització de residència i no dels seus familiars. En qualsevol cas, la necessitat d’atendre els progenitors només resulta de les manifestacions de l’interessat, i no consta que aquella fos imprescindible per a l’absència d’altres familiars. A més, les dates del traspàs del pare i de l’accident de la mare tampoc justificarien una absència tan perllongada, de més de dos anys.

Tampoc l’accident de cotxe que al·lega que va patir el recurrent justificaria la durada de la seva absència, ja que no li va produir lesions greus, i quant al tancament de fronteres a causa de la pandèmia de coronavirus, no es discuteix que el Marroc va permetre la tornada dels seus ciutadans residents a l’estranger el mes de juliol del 2020, de manera que tampoc s’explica que no retornés al Principat fins quasi dos anys després.

Per tot això, manifesta el tribunal, “es procedeix desestimar aquest motiu d’impugnació”.

Quant a l’al·legada vulneració dels drets fonamentals de l’article 10 de la Constitució, els magistrats recorden que l’agent, en declaracions a la policia, va manifestar que va marxar al Marroc entre les dates abans esmentades, per la qual cosa, en no haver residit i treballat a Andorra de forma permanent i efectiva, es va procedir a iniciar el procediment que va donar lloc a l’anul·lació de la seva autorització de residència. Les actuacions de la policia i del servei d’Immigració es van dur a terme en l’exercici de les competències en matèria de policia d’estrangers que li atribueix el reglament del servei d’Immigració, per tal de comprovar el compliment de les condicions que estableix la normativa aplicable. En conseqüència, “no s’ha produït cap vulneració dels drets fonamentals que invoca el recurrent”.