DEBAT D'ORIENTACIÓ
Espot i Escalé s’acusen de ser d’extrema esquerra
Espot i Escalé s’embranquen en una discussió sobre posicions radicals d’extrema esquerra envers les propostes sobre l’habitatge
Espot i Escalé en un moment de la sessió d’ahir del debat d’orientació.
Els retrets sobre l’extremisme polític entre el Govern i Concòrdia van planejar ahir en la sessió de la tarda del debat d’orientació política. Després d’una sessió del matí en què les diferents formacions polítiques van realitzar els seus discursos arran del parlament del dia anterior del cap de Govern, Xavier Espot, la tarda es va encetar amb les paraules del líder demòcrata. Sense defugir el cos a cos, Espot va centrar les seves respostes a les crítiques de Concòrdia i Andorra Endavant, amb qui la distància sobre els dos principals temes calents del país és més abismal: l’habitatge i l’acord amb la UE. No així amb l’altre partit de la minoria, el PS, que va tenir un paper més d’observador entre els cara a cara que Espot va mantenir amb Escalé i Montaner –el partit liderat per Baró sobretot va rebre la fiblada a escala comunal a la capital per no haver facilitat encara l’estudi de càrrega.
“El seu discurs és un gir cap a posicions que abracen l’extrema esquerra”
“No farà també un efecte crida, fins i tot més que la llei d’habitatge de Govern?”
Després d’evidenciar “el suport lleial i indefectible” de l’altra formació política de la majoria, Ciutadans Compromesos, Espot va dirigir el primer dard de la tarda cap a la bancada de Concòrdia. “El seu discurs desprenia una crítica lapidària i catastrofista sobre el país i és un gir cap a posicions ideològiques més extremes”, va comentar el líder demòcrata, que va acusar el partit d’Escalé d’avançar per l’esquerra els socialdemòcrates i “abraçar l’extrema esquerra”, fet que “es confirma amb una tendència més acusada de defensa del decreixement i la propugna del col·lectivisme”, va etzibar el cap de Govern. En resposta, Escalé no va desaprofitar l’oportunitat per definir en els mateixos termes DA en la mesura de la cessió dels pisos buits. “És el cap de Govern qui cita Engels i el seu partit qui fa la cessió de pisos buits, això és superar per l’esquerra el PS i Concòrdia”, va apuntar el líder de la formació.
“El cap de Govern és qui cita Engels i DA qui fa la cessió de pisos buits”
“La suspensió urbanística no tindria un efecte directe al mercat, seria molt limitat”
Precisament les mesures de la futura llei d’habitatge i creixement sostenible, juntament amb l’acord d’associació amb la UE i el paper dels comuns, van ocupar el gros del debat, tal com va dibuixar la tarda abans el parlament del cap de Govern. Especialment bel·ligerant en els dos primers temes va ser la líder d’Andorra Endavant. Pel que fa a la llei d’habitatge, va retreure a l’executiu la manca de seguretat jurídica pel que fa a la cessió de pisos buits i d’espera de les mesures dissuasives, com ara el pagament de 50 euros per metre quadrat de la taxa de pisos buits o el consegüent embargament dels pisos. “Govern ha d’esperar el resultat de les accions”, va dir Montaner, i el president parlamentari de DA, Jordi Jordana, li va respondre que “l’embargament per si mateix no genera ús”. L’encreuament de paraules entre Espot i Escalé van retrobar-se en la mesura anunciada per Concòrdia de dur a terme una suspensió dels projectes urbanístics, la qual “no tindria un efecte directe al mercat, seria molt limitat”, va comentar Escalé, que va afegir que en el sector de la construcció tindria “un impacte molt baix”. Aquest argument va servir a Espot per contrarestar preguntant-se irònicament “si té poc efecte, llavors per què ho hem de fer?”. Tanmateix, va criticar que Concòrdia anunciï “una proposició pròpia cada setmana”, alineant-ho al possible efecte crida que hauria fet l’anunci de les mesures de la futura llei de l’habitatge a què Escalé es va referir aleshores. “No farà la seva proposta també un efecte crida, fins i tot més que la llei d’habitatge? Cal ser curós quan s’és crític”, va comentar Espot.
“El text de GIDE no era un estudi d’impacte, era una anàlisi jurídica poc neutra”
Pel que fa a l’acord d’associació, Espot va haver d’apuntar cap a dues direccions. En primer lloc, Concòrdia va llançar la idea que amb la UE apareixeria “el tercer Copríncep” perquè Europa tindria la paraula final en moltes matèries com transport, salut laboral o medi ambient. “Amb o sense acord, Europa ja tindrà l’última paraula en molts temes”, va incidir Espot, com ara el tema dels “controls sistemàtics” dins l’espai de lliure circulació europeu, anomenat espai Schengen. A més, del que s’haurien de preocupar vostès i el PS és amb l’avortament no perdre’n d’un”, va indicar Espot. L’altre front obert el va encapçalar la líder d’AE, qui va definir l’acord amb la UE “com una qüestió de vida o mort” per a l’executiu. Montaner es va enganxar amb el líder demòcrata sobre l’informe d’impacte que la formació va encarregar al bufet GIDE. “Era una anàlisi jurídica, no un estudi d’impacte”, va indicar el cap de Govern –continuant el raonament previ que havia fet la socialdemòcrata Casal–, al qual va afegir que no és un estudi “neutre” perquè “està contractat a dit” i que, a més, està “contaminat” perquè ja van fer l’estudi previ de Mònaco. “El canvi de rumb de Mònaco és perquè són més tontos que nosaltres?”, va expressar Montaner en la contrarèplica. En la guerra pels estudis, Espot va defensar l’assessorament de l’exguru fiscal de l’OCDE Pascal Saint-Amans, el qual ja havia col·laborat des del 2009 amb el país per la reforma de l’estatus fiscal d’Andorra de com a paradís fiscal. Montaner també va dirigir els seus atacs al PS per anar de la mà de DA en l’acord amb la UE. “El PS demana l’associació amb la UE des de fa més de vint anys, abans de l’aparició de DA. Tenim una posició ideològica força assentada des de fa temps”, va argumentar la presidenta parlamentària socialdemòcrata, Judith Casal.
“El canvi de rumb de Mònaco amb la UE és perquè són més ‘tontos’ que nosaltres?”
LA LLEI DE TRANSFERÈNCIES
El cap de Govern es va mostrar obert a modificar la Llei de transferències i competències comunals, tal com havien proposat al matí tant la consellera socialdemòcrata Judith Casal com el liberal Víctor Pintos. Les dades ratifiquen la demanda: del 2015 al 2023, les transferències cap als comuns s’han incrementat un 37%, quan els ingressos del Govern han patit un augment inferior del 30%. “Hem de fer una reflexió pausada”, va manifestar el cap de Govern. Des del PS, es va titllar d’un “despropòsit absolut el fet que “Govern s’endeuti i els comuns tinguin superàvit”, a més de fer una crida a “ser més eficients”. Pintos, per la seva banda, va combregar amb la modificació de la Llei de transferència, però va insistir a revisar la de competències, una necessitat que Jordana no va trobar “tan urgent”.
El mandatari demòcrata també va tenir temps per posar sobre el debat el paper dels comuns per traslladar-los part de la responsabilitat en el creixement sostenible i les polítiques urbanístiques. En resposta al conseller Pintos, Espot va ressaltar la necessitat de tenir més dades “per afinar” les futures polítiques i va apuntar directament als comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany per ser els “dos únics” que encara no havien facilitat la informació referent als estudis de càrrega a l’administració central. “És una tasca dels comuns, que tenen la gran majoria de dades, no podem intervenir perquè seria una atribució de competències”, va dir.
L’intercanvi de cops es va allargar més de dues hores i mitja. Avui, a les dotze del migdia, la darrera de la triple jornada del debat d’orientació política.