“La idea de l’esbart és transmetre’l al jovent perquè ells continuïn amb la tradició”

Andorrà de 52 anys que va començar al món de l’Esbart quan era petit. Té una formació específica per a danses tradicionals que va cursar a Barcelona. També té estudis en dansa clàssica i contemporània. Actualment, i des de fa 16 anys, és el director de l’Esbart Laurèdia de Sant Julià de Lòria. També és el cap de cuina del col·legi Sant Ermengol des de fa 25 cursos.

Des de quina edat ha estat vinculat a l’esbart?

Des dels nou anys, era molt petit. I vaig passar per diversos esbarts del país.

Per què?

A vegades per curiositat i d’altres per amistat perquè el territori és petit. Penso que també és molt enriquidor veure la filosofia de les diferents entitats d’esbart perquè cadascú té diferents maneres de treballar. També et permet conèixer diferents directors i dansaires.

Li ha servit passar per diferents esbarts?

Molt, perquè sempre he intentat agafar el millor de cada un i de les pitjors parts també n’he après.

Encara el segueix practicant?

Dirigeixo l’esbart Laurèdia i quan cal també ballo. De vegades també m’han demanat fer alguna col·laboració de dansa. M’agrada molt el tema pedagògic i l’escènic.

Només balla quan cal, doncs?

Intento que el cos de dansa ho faci per ell sol i només dono suport i ballo si algú ha fallat per malaltia. En principi la idea és transmetre-ho al jovent i que siguin ells els que continuïn amb la tradició d’aquesta dansa tradicional.

Què li aporta ballar?

És desconnectar del món i una passió brutal, quan ballo i dono classes m’oblido de tot. És estar en una altra freqüència dins del món estressant d’avui en dia. Reconec que és una resposta de Billy Elliot total. Em sento molt identificat amb aquesta pel·lícula.

I això?

Avui el tema del gènere està molt més acceptat però a la meva època la dansa i el ballet estaven molt associats a les noies i estava mal vist que un noi ballés. A vegades hi havia conflictes per això perquè la societat no t’acceptava gaire. I em tenien una mica marginat perquè no anava a jugar a futbol com els altres nens.

Balla cada dia?

Sí, cada dia perquè a l’esbart tenim molts grups. Un de veterans, el cor de dansa, un grup de bastonets, les seccions d’iniciació, els infants 1 i 2 i els juvenils.

Per què sempre ha estat vinculat al món de la cultura?

Penso que és molt important el tema de les arrels, el territori, conèixer d’on venim i els nostres avantpassats. És una cosa com molt romàntica però penso que en un món globalitzat com el que vivim ara és important conèixer la nostra tradició. Tot el tema popular i cultural sempre m’ha interessat molt i també tinc aquest vincle romàntic amb el passat.

Com van ser els seus inicis com a director de l’esbart?

Doncs va ser molta casualitat que acabés adquirint el càrrec, perquè justament l’antic director es va morir el 2007. Estava il·lusionat amb aquesta oportunitat perquè fins al moment havia fet de professor de balls de saló o tallers de diferents tipus i el tema de donar classes a nens i trobar l’aspecte de la pedagogia de la dansa era tot un repte.

Penso que una cosa que em caracteritza molt és el rigor perquè no sempre és fàcil. Una altra cosa que em defineix és l’humor, llavors sempre intento que els espectacles tinguin aquest punt d’humor i no sigui tot tan seriós. L’humor sempre ajuda i a nivell de classes intento fer-les divertides i amenes.

Feu danses molt variades?

Sí, tenim un repertori molt ampli, des del medieval amb danses medievals que expliquen llegendes del país fins a un apartat molt tradicional que mantenim i el ballem a la festa major de la parròquia. En cada actuació ens adaptem a l’esdeveniment.

Què fareu a la mostra d’avui?

Cada grup ensenya els tres balls que han après durant l’any. En aquest moment tots els grups estan junts i es veuen uns als altres. És com un tancament de temporada.

Quins valors adquireixes després de passar per l’esbart?

Sempre dic que a l’esbart l’últim que ensenyem és a ballar. Fem de psicòlegs i hi ha d’altres valors com la disciplina, l’educació i el respecte. També ensenyem les llegendes i la cultura andorrana.

Costa que es presentin joves a l’activitat?

Ara estem molt contents perquè tenim un grup de juvenils de vint i escaig nens. Són edats complicades d’entre 12 i 14 anys en les quals has d’inculcar uns valors i gestionar problemàtiques fora de la dansa. Estic content perquè veig continuïtat.