CANVIS SENSE DECLARAR DE RESIDÈNCIA
L’Alt Urgell està al límit pel flux de gent que prové d’Andorra
El delegat del govern espanyol a Barcelona traslladarà a l’executiu de Madrid el neguit dels alcaldes.
Una vista panoràmica de la ciutat de la Seu d’Urgell.
La falta d’habitatges de lloguer i l’encariment exagerat dels preus –arrendament i compra– ha fet encendre les alarmes a la comarca de l’Alt Urgell. Els alcaldes ja n’han tractat la problemàtica en un consell d’alcaldes –tenen previst posar en marxa al juliol una taula comarcal de l’habitatge– i al consell comarcal. Els dirigents locals tenen clar que l’arribada massiva de persones que no poden accedir a una vivenda a Andorra és la principal causa, i preocupa especialment aquells que no s’empadronen i persones d’altres continents que perden la feina al Principat o se’ls acaba el contracte i acaben en un pis de la Seu d’Urgell. I, òbviament, no passen desapercebuts els pisos pastera –normalment amb treballadors peruans– davant dels quals el consistori no pot fer més que alertar la policia.
“No és fàcil detectar pisos pastera però quan els trobem només podem avisar la policia”
L’alcalde de la Seu, Joan Barrera, posa un exemple: “Fa dies vam mirar al portal Idealista i no hi havia cap pis de lloguer disponible des de Pont de Bar al Pla de Sant Tirs”. En aquests moments, pel que fa a obra nova, s’està venent a 2.900 euros el metre quadrat. Un apartament de 80 metres quadrats amb aparcament suposa una inversió de 250.000 euros, unes xifres que no s’havien vist mai a la capital de comarca. A les agències immobiliàries de la ciutat tampoc es troba res.
“El municipi s’està quedant sense sòl destinat a la construcció i els lloguers s’han apujat”
Josefina Lladós, alcaldessa de Ribera Urgellet, reconeix que la situació és greu: “A Arfa, un pis que tenia un lloguer de 300 euros, ara està ocupat per 600”. Lladós creu que el problema va més enllà dels habitatges modestos i apunta a les segones residències dels andorrans: “A Ribera d’Urgellet ja no tenim sòl disponible per construir. A Castellbò i Montferrer aquest sòl està a punt d’esgotar-se, es tracta d’una problemàtica diferent”. L’alcaldessa precisa que la situació no només la pateixen els veïns de la comarca, sinó que “metges, professors, estudiants o policies també tenen problemes”.
Barrera es va reunir amb el delegat del Govern espanyol a Barcelona per exposar-li la problemàtica, i aquest s’ha compromès a parlar amb l’executiu de Madrid. Des de l’Ambaixada espanyola a Andorra també se segueix amb atenció com evoluciona. Fonts diplomàtiques es van mostrar preocupades perquè molts treballadors –bàsicament sud-americans– que perden el permís de residència i treball perquè es queden sense feina van a viure a la Seu d’Urgell, “on tenen assegurada una sanitat gratuïta, escolarització per als fills, i habitatge més econòmic”. No es passen per alt les normes més restrictives d’Andorra, i la Seu d’Urgell és la solució per aconseguir el reagrupament familiar que al Principat és impossible per a un assalariat. La majoria d’aquestes persones no estan censades i s’ha creat una bossa de ciutadans en situació irregular que utilitzen els serveis públics sense pagar impostos. O d’altres que treballen a Andorra i viuen a la Seu per la problemàtica de l’habitatge.
L’alcalde afegeix que s’intenta evitar guetos, “però és complicat perquè a l’escola els fills no saben català i s’ha d’habilitar una aula especial diferent a la de la resta d’alumnes, i cada curs arriben nouvinguts amb el problema que això genera”. Barrera aclareix que no s’ha de “criminalitzar ningú” i el que cal és diàleg i trobar una solució.
Després hi ha els pisos pastera, gairebé la majoria ocupats per obrers peruans de la construcció. L’ajuntament de la Seu d’Urgell només atorga permís perquè hi visqui el nombre de persones que permet la cèdula d’habitabilitat, però poca cosa més pot fer que anar a la policia i comunicar que en un apartament hi conviuen més persones amb una sobreocupació que fa que les condicions siguin pèssimes. “Moltíssima gent no està censada”, afegeix l’alcalde. Sí que fan servir els serveis socials o la sanitat, que és costejada amb els impostos de la ciutadania.
Barrera espera que les mesures que es posaran en marxa per pal·liar el dèficit de vivendes permeti capgirar la situació. Les fonts diplomàtiques recalquen que s’ha de regular aquest fenomen i admeten que està sobre la taula de converses.