Pla per revertir els mals resultats del PISA

La caiguda del nivell del sistema educatiu andorrà es fa palès en les xifres: no supera ni iguala la mitjana de l’OCDE a l’informe de PISA for Schools del 2022 en cap de les tres competències –lectura, matemàtiques i ciències–. Les diferències no són abismals; de fet, oscil·len entre els 9 i els 25 punts, però el més preocupant és que la tendència del Principat és descendent respecte a l’informe anterior, del 2018: en lectura, cau 6 punts; en matemàtiques, 7, i en ciències, 25.

“Hi ha una preocupació prudent i hem de millorar, però no hi ha una alarma”, va dir el ministre d’Educació, Ladislau Baró, a les declaracions posteriors a la compareixença al Consell General per presentar les avaluacions del sistema i les accions de millora. La tendència d’Andorra no és diferent de la de la mitjana de l’OCDE; tot i això, per a Baró, en una contextualització de les dades es pot trobar en una altra raó: l’alumne que fa les proves amb la llengua parlada a casa és d’un 43% al Principat, i la mitjana de la UE és del 83%, una dada que respon a la realitat diversa del país. “El sistema escolar ha de fer un esforç de compensació”, va expressar el titular de la cartera. A part de PISA, un altre indicador sobre el funcionament intern dels centres, fet a infants de l’últim curs de primera i segona ensenyança i de comprensió escrita i expressió escrita de català, el francès i les matemàtiques, també denota la davallada. Amb el català hi ha un manteniment, una disminució de la comprensió escrita i un lleuger creixement de l’expressió escrita; amb el francès, la preocupació principal és la davallada en l’expressió escrita a segona ensenyança, que suspèn. Per acabar, les matemàtiques cauen a segona ensenyança i pugen a primera.

“Hi ha una preocupació prudent i racional i hem de millorar, però no hi ha en cap cas una alarma”
Ladislau Baró, Ministre d’Educació
 

Per tot això, el ministeri ha elaborat un pla d’acció que s’enfoca en una revisió del marc curricular del model d’avaluació o dels perfils professionals dels educadors. La idea no és només assolir els coneixements, sinó també la seva estimulació perquè “els nens siguin autònoms i capaços de resoldre problemes i de plantejar-los bé”, va dir Baró, amb vista de continuar potenciant el sistema de competències. En aquest sentit, es vol identificar la competència nuclear per aconseguir un aprenentatge més profund, “com passa als països nòrdics, aquí tenim tendència a sobrecarregar”, va dir el ministre. Per millorar la resolució de problemes matemàtics i les llengües, s’ampliarà el temps lectiu per abordar les competències. Per una banda, es dedicaran dues hores setmanals a segona ensenyança i una i mitja a primera pel que fa a la resolució de problemes, mentre que per desenvolupar la comprensió lectora i la producció escrita a primera i segona ensenyança, serà d’una hora setmanal. Per implementar aquests nous hàbits, és clau la reducció de l’ús de les pantalles en l’aprenentatge. “No m’agrada dir que el paper i el llibre han de ser com una espècie protegida, però molts pedagogs i psicòlegs afirmen que el fet de practicar sobre paper desenvolupa determinades competències a l’hora de dominar una llengua”, va comentar el demòcrata. Precisament, al setembre es presenta un pla integral de bon ús de la tecnologia a les aules amb 14 accions. Baró, a més, va fer una crida a totes les formacions polítiques a seguir treballant la comunicació. “El repte és continuar millorant l’escola andorrana, no crec que calgui fer un pacte d’estat, però sí intensificar el diàleg entre partits”, va expressar el titular d’Educació, que va demanar “no fer guerra política” al voltant de l’educació.