CORT D’ESTRASBURG

El Tribunal d’Estrasburg rebutja la terna andorrana

Els avaluadors van decidir que un dels candidats no reuneix el perfil necessari.

L’actual jutge a Estrasburg, Pere Pastor.

L’actual jutge a Estrasburg, Pere Pastor.MAYALAGRANGE

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La comissió de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (APCE) que examina les candidatures a jutge al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) no ha donat la conformitat a la terna presentada pel Govern d’on havia de sortir el nom per ocupar el lloc de representant andorrà en aquesta cort, Pere Pastor, que torna a Andorra per anar al Tribunal Constitucional.

La comissió es va reunir a París el dilluns de la setmana passada per examinar la terna de candidats proposats per l’executiu i avaluar-los. El Govern va explicar ahir que no ha rebut cap comunicació oficial –que esperen que tingui lloc aquesta setmana–, però va admetre que els havia arribat alguna insinuació sobre el fet que hi ha algun tipus de problema.

A l’espera de la versió oficial, diverses fonts ben informades van assenyalar que la comissió ha tornat la terna a l’entendre que un dels candidats no té el perfil necessari. Els avaluadors tenen molta cura en el coneixement del dret internacional, i reclamen una terna de candidats aptes i representativa. L’Assemblea Parlamentària, previ procés d’entrevistes dels candidats i recomanació del millor perfil per part de la comissió, havia de votar la setmana que ve el nou representant andorrà a Estrasburg.

El mecanisme sempre és el mateix i la terna ha de passar per tres filtres. El primer és la presentació dels aspirants, que va ser acceptada. La setmana passada, el dilluns, va tocar la prova més complicada, en què els avaluadors –que són parlamentaris altament qualificats a nivells de juristes– van verificar els coneixements dels candidats andorrans i, segons les fonts, un d’ells no va superar l’exigència dels avaluadors. El model és actualment molt més difícil per als estats, perquè fa anys es tenia en compte l’opinió dels governs, però ara qualsevol dels tres pot ser elegit. Els avaluadors fan una llista de l’1 al 3 que ha de ser refrendada per l’Assemblea, que a vegades ha votat de forma diferent. En el cas d’Andorra, el tribunal no va votar a l’opinar que un dels membres no reunia el perfil adequat i va retornar la terna. Les fonts remarquen que ara toca fer-ne una altra que pugui superar aquest segon filtre abans d’arribar a l’Assemblea.

L’executiu ha tingut molts problemes per completar aquesta terna. El maig passat es va decidir que la professora de dret públic Saida El-Boudouhi fos la tercera candidata, juntament amb la magistrada del Tribunal de Corts Canòlic Mingorance i el batlle David Moynat. La preferència de l’executiu és que Mingorance, que és penalista, sigui l’escollida per ocupar la plaça de Pastor, que acaba el mandat a l’octubre. Els jutges de la cort europea són elegits per a un mandat de nou anys.

El termini per a la selecció de candidats per escollir el jutge andorrà al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TDH) es va haver de prorrogar tres cops perquè no s’aconseguia el mínim de tres aspirants requerits per la llei.

Les disposicions del conveni diuen que per ser magistrat del tribunal cal ser una persona de reconeguda solvència jurídica i moral al país d’origen. El més habitual és que hi hagi batlles de carrera, fiscals, advocats i normalment molts professors universitaris. Josep Casadevall va ser el primer jutge d’Andorra, el 1998.

UN MITJÀ PER FER QUE ELS ESTATS MEMBRES RESPECTIN ELS DRETS HUMANS

El Tribunal Europeu de Drets Humans opera des del 1959. Va ser instaurat en virtut del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) de 1950 pels estats membres del Consell d’Europa, com a mitjà per fer que els estats respectin els drets humans. Tots els estats membres del Consell d’Europa han de ser part al CEDH i sotmetre’s a la jurisdicció del tribunal. Cadascun dels estats membres té l’obligació de garantir que totes les persones, sota la seva jurisdicció, gaudeixen dels drets que protegeix el CEDH. Des de 1998, qualsevol persona física, grup de particulars o organització no governamental que es consideri víctima d’una violació dels seus drets en virtut del CEDH per un estat que sigui part en aquest conveni, i que hagi esgotat les vies de recurs al seu país, pot, segons certes condicions, presentar una demanda directament al Tribunal Europeu de Drets Humans. El nombre de jutges és igual al nombre d’estats que han ratificat el conveni. Els jutges són elegits per l’Assemblea Parlamentària sense possibilitat de reelecció, i formen part del tribunal a títol individual, no com a representants de cap país.
tracking