Vilella critica la diferència entre les subvencions culturals i esportives

L’import de les subvencions del Govern destinades a la cultura –200.000 euros el 2024– equival a menys d’una vintena part del que es destina a l’esport –4,6 milions–. “Hi ha un greuge comparatiu molt gros”, va afirmar ahir el músic i organitzador d’esdeveniments Oriol Vilella al programa d’entrevistes Parlem-ne, de DiariTV. “Cada vegada que es publiquen les subvencions, els músics ens estirem els cabells. Allà són milions i aquí són centenars de milers d’euros”, lamenta.

Tot i això, el també impulsor de l’Espai de Música Moderna té l’esperança que en els propers anys s’incrementi el suport públic als creadors del país. “Esperem que tot vagi canviant. L’import de les subvencions ha augmentat. Fa dos anys era de 160.000 euros”, va afirmar Vilella.

“Cada vegada que es publiquen les subvencions, els músics ens estirem els cabells”
Oriol Vilella, Músic
 

Un dels reptes més importants que haurà d’afrontar el sector cultural en els propers anys és la professionalització. El teixit creatiu andorrà, va recordar el músic, és, sobretot, amateur, format per persones que ja tenen una carrera fora de l’àmbit artístic. No són amateurs, puntualitza Vilella, perquè no dominin prou l’ofici, sinó perquè no poden viure’n. “Per poder dedicar-te a la música has de fer com a mínim uns trenta concerts ben pagats cada any”, va assegurar.

Vilella és del parer que “encara es pot fer alguna cosa més” per donar un cop de mà a aquests perfils. En aquest sentit, Vilella té el convenciment que l’estatut de l’artista podria ajudar-los a “fer el salt”, ja que els facilita l’accés a la condició d’autònom. Cal recordar que la Llei de l’estatut de l’artista és molt recent –va aprovar-se el 22 de desembre del 2022–, i el reglament que la desplega va entrar en vigor al febrer. “Ara haurem de veure si els artistes s’hi adhereixen i si els és beneficiós. Espero que sí”, va apuntar el músic.

Quan parla de l’escena musical andorrana, Vilella no pot evitar expressar-se amb entusiasme. “Andorra és un gresol. Els estils que podem trobar al país són molt heterogenis”, assegura el músic. Més enllà d’aquesta diversitat, “el que sí que els caracteritza és que fan el que els dona la gana. No van cap a un estil perquè és el que està de moda. S’allunyen de la comercialitat per fer el que volen”. Preguntat per si aquesta llibertat creativa vol dificultar-los l’entrada en els circuits comercials, el guitarrista dels Hysteriofunk respon sense embuts: “Som un país underground, i això ja està bé”.

En les últimes dècades, aquesta escena ha crescut molt. Quan Vilella va començar a fer els primers passos en la música, “era un desert”. Aleshores “hi havia tres grups i el que hi ha ara és incomparable”. Aquest creixement ha estat possible gràcies a diversos factors, com ara l’impuls de l’educació musical i el suport de les administracions als creadors.