JUDICI A LA BATLLIA
Montaner té l’aval del reglament del Consell
El 142 del reglament del Consell General, previ al suposat delicte de la líder d’AE, defensa que les retribucions dels consellers han de ser públiques
Judici a Carine Montaner
El judici es va fer a Batllia, però tot, gairebé exclusivament tot, transportava al Consell General. I, potser, la clau de tota l’acusació contra Carine Montaner es troba entre les línies del reglament de la casa de la sobirania andorrana i la temporalitat dels fets. La primera jornada del judici contra Montaner per presumpta revelació de secrets del sou de Ferran Costa va començar a primera hora del matí amb les declaracions de la processada i l’exliberal, per uns fets que suposadament van tenir lloc el juny del 2020. Dies més tard, el 17 de juny d’aquell any, la junta de presidents –inclòs el president parlamenari dels Liberals d’aleshores, el mateix Costa– acorden per unanimitat fer públics els sous dels parlamentaris a través de la llei de transparència, que entraria en vigor el desembre del 2021. La querella del liberal contra Montaner s’interposa el gener del 2022. Però un matís dels magistrats de la sala pot fer canviar el transcurs del judici: l’article 142, i el seu apartat c, manifesta que “s’ha de fer públic, en aplicació del principi de transparència, les obligacions pròpies dels consellers generals, i també les retribucions, per tots els conceptes, que perceben”. L’article, però, està en vigor des del 7 de febrer del 2019, un any i quatre mesos abans de l’acord de la junta de presidents i previ, també, al suposat delicte de Montaner.
“No podíem permetre que un conseller general cobrés més que el síndic o el cap de Govern”
“És incoherent (Costa). Va donar suport a la llei de transparència i després em va denunciar”
Carine Montaner en un instant abans de començar el judici.
“No podíem permetre que un conseller general cobrés més que el síndic o el cap de Govern”, va comentar la líder d’Andorra Endavant. Costa tenia assignats 4.000 euros com a president de grup parlamentari i un complement d’uns 2.000 euros de l’assignació pública que rebia el seu partit. Costa, en el seu torn, va defensar que “les graelles retributives sí que s’haurien de fer públiques, però els salaris personals, no”. L’exliberal va acusar Montaner de “no dubtar a calumniar i difamar a escala personal” i de tenir “una fixació personal”, a més de “traspassar una línia vermella en transcendir l’àmbit polític” amb “un fustigament sense cessar”. Montaner, per la seva banda, es va queixar que a Europa “algú que denuncia una disfunció està protegit” i va contraatacar posant el punt de mira en la “incoherència” de Costa, ja que “va donar suport a la llei de transparència i després em va denunciar”.
“Cada grup decidia el criteri per assignar els complements. Al meu partit ho sabien”
“Montaner no va dubtar a calumniar i difamar. Va ser un fustigament sense cessar, tenia una fixació”
A part dels dos principals implicats, van declarar dinou testimonis que van tenir notícia dels fets, ja fos perquè la consellera general els ho havia comentat directament o bé perquè els havia arribat a través de tercers. Entre ells, 15 personalitats polítiques passades i presents –antics i actuals consellers generals, els ministres Baró i Bonell i, fins i tot, el síndic general, Carles Ensenyat–. Aquest últim va ser qui va encetar el torn de la tarda comentant que, el complement, el solien rebre aquells que feien una dedicació exclusiva o tenien una impossibilitat per compatibilitzar amb una segona feina. En el cas de Costa, l’exliberal mantenia les retribucions de la seva tasca professional. “Ens va sorprendre pel desconeixement i a alguns consellers els va molestar”, va comentar el síndic general, que va trobar en l’afer una “manca de regulació”. En aquest sentit, una estona abans, Montaner es va preguntar: “Hi havia un buit jurídic, però és ètic i lògic aquest sou suplementari?”. Costa, pel seu costat, va al·legar que “cada grup parlamentari decidia el criteri per assignar els complements”, a més d’afirmar que el partit estava al corrent d’aquest suplement. El darrer testimoni, però, el va desmentir. El president de Liberals d’aleshores, Jordi Gallardo, va expressar que no tenia “cap coneixement de la decisió del suplement i no ho vaig trobar correcte, em va produir rebuig i malestar”. En acabar la jornada, l’advocat de la líder d’AE, Alfons Clavera, va fer saber a la sala que renuncien a presentar els seus testimonis per avui, una sessió que comptarà únicament amb els de fiscalia.