El TS retreu a Dolsa impugnar les eleccions basant-se en “especulacions”

La demanda interposada pels candidats a les comunals d’Ordino i ara consellers de la minoria, Enric Dolsa i Jordina Bringué, reclamant la impugnació dels resultats electorals de la parròquia tampoc no ha prosperat al Tribunal Superior. L’acció judicial dels aspirants d’Units per Ordino es fonamentava en presumptes irregularitats en el vot per dipòsit judicial que la sala administrativa ha rebutjat, com prèviament havia fet la Batllia. La sentència retreu als recurrents que no aporten cap prova i que es basin en “especulacions”.

De fet, en el recurs a la sentència de la Batllia, els demandants al·legaven que “correspon a la Fiscalia demostrar que s’ha respectat escrupolosament el protocol de guarda i custòdia dels vots judicials dels electors de la parròquia d’Ordino”, però la sentència rebat aquest argument. “Aquesta al·legació desconeix el principi processal segons el qual correspon als agents la càrrega de la prova dels fets que sostenen la seva pretensió i, en conseqüència, és a ells a qui corresponia acreditar que s’havia vulnerat la integritat del vot, cosa que no s’ha produït, ni tan sols de manera indiciària”.

La sentència valida el procés seguit per a la custòdia dels vots en seu judicial: “Es va seguir un procediment que garantia la integritat i la inviolabilitat del vot”. A més, carrega contra la consistència de l’argument dels demandants, que sostenia que “amb tota seguretat un total de 199 electors havien votat a la seu de la justícia en favor de la nostra candidatura”. Els magistrats responen que “és evident que els recurrents es basen en una mera especulació, ja que el referit caràcter secret del sufragi impedeix afirmar amb un mínim de seriositat quants dels electors que van utilitzar el mecanisme del vot per dipòsit judicial es van decantar per una candidatura o l’altra”. Els demandants també al·legaven que hi ha d’haver un batlle rebent els vots i que això no es complia. La sala defensa que les disposicions de la Llei electoral sobre la funció que ha de tenir el batlle en el circuit no s’han d’interpretar com la necessitat que sempre hi hagi d’haver un jutge quan es formalitza el vot, perquè “els batlles actuen auxiliats pel personal que tenen adscrit i allò que la Llei requereix és que el vot per dipòsit judicial es realitzi sota l’organització, supervisió i control dels batlles”. La resolució també rebat els arguments de recusació de la batlle designada en primera instància per avaluar el cas, perquè és la dona d’un membre de la junta electoral, però sí que reconeix la legitimitat dels recurrents per interposar la demanda, una qüestió discutida per la Batllia.