SESSIÓ DE PREGUNTES A GOVERN

La ministra de Treball admet que només hi ha onze convenis col·lectius aplicats

Els socialdemòcrates li retreuen que en vint anys no s’hagi implementat cap article més de la Carta Social Europea

Conxita Marsol durant la sessió de preguntes a Govern.

Conxita Marsol durant la sessió de preguntes a Govern.

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Onze. Aquesta és la xifra total d’empreses que tenen convenis col·lectius aplicats a Andorra. “Tenim una estructura empresarial d’empreses petites que no tenen representants dels treballadors”, va comentar la ministra de Treball, Conxita Marsol, en la sessió de preguntes a Govern del Consell General. La titular de Treball es va lamentar de no “haver trobat la manera de fer aplicar les lleis dins el teixit empresarial” –per després matisar que “les lleis hi són, però no han donat resultat”– i va comentar que la tasca de l’executiu és “animar que aparegui aquesta representació en les empreses perquè puguin continuar empoderant-se”. Així doncs, va avançar que aquesta és una de les feines que estan duent a terme en el si del Consell Econòmic i Social amb patronal i sindicats.

“Tenim un model d’empreses petites sense treballadors representats”Conxita Marsol, Ministra de Treball

El tema es va portar a col·lació arran d’una pregunta de la presidenta parlamentària del PS, Judith Casal, sobre l’acceptació de l’article 22 de la Carta Social Europea, que fa referència a la representació dels treballadors en la presa de decisió sobre salut i seguretat en el treball. De fet, des de Govern només s’ha proposat la seva signatura, ja que encara hi ha pendents alguns serrells sobre relacions laborals vinculats, sobretot, a les relacions laborals. Aquest peix que es mossega la cua cueja des de fa vint anys, quan Andorra va ratificar els darrers articles de la Carta Social Europea. “Un informe del Comitè Europeu dels Drets Socials indica que la normativa andorrana ja inclou previsions per ratificar set articles i vostès es plantegen la ratificació d’un de sol”, va comentar Casal. A més, va puntualitzar que el mateix executiu del Principat ja va signar el 2012 un informe en què ja estava disposada a ratificar els articles restants. Marsol va defensar que Andorra té 19 dels 31 articles complerts ratificats i 75 dels 90 apartats, un 77% del contingut. “La voluntat de Govern és firmar més articles de la carta, no volem signar per després tenir informes que ens diguin que no complim”, va manifestar la ministra, que va afegir que “signar convenis per posar-me medalles no és la meva manera de fer”. Tot i això, Marsol va reconèixer que són “bastants” els articles que queden per signar.

Andorra no ha ratificat cap article més de la CEDS”Judith Casal, Presidenta parlamentària del PS

Tanmateix, en la sessió els socialdemòcrates també van preguntar a l’executiu sobre la llei de donació d’òrgans, cèl·lules i teixits. Susanna Vela li va recordar a la ministra de Salut, Helena Mas, que la llei va sis anys tard i Mas va calendaritzar per al 2027 el trasplament d’òrgans. El de teixits, per al 2025 i el de còrnia, per a aquest mateix any.

S'APROVA GRAVAR EL TABAC PER NO ALLUNYAR-SE DEL PREU FRANCÈS

“Hem de trobar un just equilibri i respecte amb els estats veïns, a més d’evitar el tràfic il·legal de tabac.” En aquests termes va defensar el ministre de Finances, Ramon Lladós, el gravamen d’un 6% del preu del tabac amb el compromís de mitigar la distància amb França, sobretot. Lladós va lamentar “les diferències impositives” entre els dos estats veïns i va recordar que, des del 2022, Andorra no havia fet cap nou increment. Totes les formacions parlamentàries van votar a favor de la mesura per assentiment.

CRIT D'ALERTA DE CONCÒRDIA PER PROTEGIR ELS BÉNS CULTURALS

El líder de Concòrdia, Cerni Escalé, va alertar sobre de la “poc estricta” normativa actual de protecció als béns d’interès cultural que “desprotegeix el nostre patrimoni cultural”, ja que la modificació va reduir l’entorn dels 100 als 20 metres –a Espanya és de 100 metres pel que fa als monuments i 300 per als conjunts històrics, i a França de 500 metres.

A més, va retreure al ministeri que encapçala Mònica Bonell de tenir 56 dels 71 béns no protegits. “Representa una greu negligència cap a la cultura i la identitat andorrana”, va adduir Escalé. Bonell, per la seva part, va indicar que estan treballant actualment amb quatre entorns: Sant Miquel d’Engolasters, Casa de la Vall, l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella i l’església de Sant Julià i Sant Germà de Sant Julià de Lòria. De la resta, s’han aprovat 15 dels entorns, uns altres 15 no estan aprovats, però ja disposen del dossier corresponent, i 37 estan pendents d’elaborar. D’aquests darrers, Bonell va avançar que s’està elaborant un projecte de llei de patrimoni cultural amb els comuns prèviament i que s’espera presentar durant el primer semestre del 2025.

En aquest sentit, la titular de Cultura va demanar “consens” perquè “les modificacions urbanístiques s’han de plasmar en el POUP de cada parròquia”.
tracking