REACCIÓ SINDICAL A LES PARAULES DEL GOVERN
L’USdA critica que Marsol cregui que no es volen tenir convenis
Ubach troba “indignants” les declaracions i creu que l’acomiadament no causal respon a la falta de representants dels treballadors
“Indignant.” Aquesta és la paraula que va utilitzar el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, per definir les declaracions de la ministra de Treball, Conxita Marsol, sobre la falta de “necessitat i voluntat” per tenir més convenis col·lectius entre el teixit empresarial –xifra que només arriba als onze. “La classe treballadora vol defensar els seus interessos, però Govern no dona les condicions per fer-ho”, va comentar Ubach, que va atribuir part de la culpa a l’executiu pel seu immobilisme a l’hora de canviar les condicions laborals.
“Qui plantejarà un problema a la feina amb el seu superior si se’l pot fer fora sense cap motiu?”
Pel sindicalista, s’haurien de produir molts canvis legislatius perquè la normativa sindical prengués força entre els assalariats. A més, creu que la responsabilitat del Govern és doble: per una banda, per no donar el tauler de joc necessari ni el temps als treballadors per organitzar la figura al voltant dels representants dels treballadors i, per l’altra, per no retirar del marc laboral un dels punts més conflictius: l’acomiadament no causal, també anomenat “lliure”. Per Ubach, aquest “plana sobre el cap de tots els treballadors; qui plantejarà un problema a la feina amb el seu superior si el poden fer fora sense cap motiu?”.
Des de l’USdA recorden que totes les empreses amb més de deu empleats han de tenir un representant dels treballadors, que és el primer pas abans de constituir la figura del delegat sindical i que, en darrera instància, portaria a la negociació per assolir el conveni col·lectiu. La ministra Marsol va situar en el model empresarial d’empreses petites la raó sota la qual existeix aquesta manca de representants dels treballadors, i ho va fer arran de l’acceptació de l’article 22 de la Carta Social Europea, que fa referència a la representació dels treballadors en la presa de decisió sobre salut i seguretat en el treball.
Precisament aquest punt és un altre dels aspectes en què Ubach veu immobilisme en l’executiu a l’hora de canviar les condicions laborals. “Incompleixen la llei amb els representants i també amb el referent a l’article 22”, va apuntar Ubach, que va deixar caure que “estem a les portes d’un acord d’associació amb la UE i encara no tenim regulats els aspectes més bàsics de les lleis laborals de l’entorn”.
NEGUIT AMB LA QUOTA EN ASSESSORAMENT
Des de l’USdA, però, guarden algunes reserves envers la dotació a què podria arribar aquesta quota, ja que “si ens donen, per exemple, 3.000 euros no en servirà de gaire”, va manifestar Ubach, que va adduir que “si fos per mi, mereixeríem una partida econòmica d’assessorament com la que utilitza Govern o el Consell General”.
ENTRAR A L'OIT CANVIARIA "POC A FECTES PRÀCTICS" PER A LA CEA
En aquest sentit, Andreu opina que a l’OIT hi ha països que en formen fan part on “els drets de les persones assalariades estan menys avançats que a Andorra”. Així doncs, el director de la patronal defensa que les lleis que regulen l’activitat laboral ja estan homologades a escala internacional perquè Andorra és un dels països que participen en la Carta Social Europea, precisament al centre del debat per la voluntat de l’executiu de ratificar l’article 22 –amb la dura crítica del PS per la inactivitat de l’executiu a causa de la dilació en el temps de la mesura. Cal recordar que la Carta Social Europea penja del Consell d’Europa i l’OIT, de les Nacions Unides, i que compta amb 187 països membres. L’OIT té una estructura triangular que vol promoure el diàleg entre estats, sindicats i patronals (OIE) –de fet, la CEA és membre de l’OIE des del 2019.