Els pensionistes residents cobren 1.000 euros de mitjana al mes

Les dades de les prestacions de vellesa als jubilats obren diferents fronts que mostren, en gran part, la precarietat en què viuen els més grans. La més significativa és la de l’import mensual de mitjana, que en el cas dels residents al país és de 1.003 euros, mentre que en el cas dels que viuen a l’estranger és de 358 euros mensuals –la mitjana d’ambdós col·lectius agrupats és de 744 euros–. També convé apuntar que del total de 14.908 pensionistes de jubilació de l’any passat, 8.907 (60%) consten com a residents a Andorra i 6.001 ho són a l’estranger (40%). I d’aquests, només el 3% supera el sou mínim i el 5% està en el llindar del mínim.

Aquestes xifres, extretes de la memòria anual de la CASS del 2023, ratifiquen les dificultats vitals de la tercera edat. Per trams es demostra com es cronifiquen els salaris baixos, atès que el 82% dels pensionistes de vellesa estan igual o per sota del sou mínim, dels quals el 72% són residents. Un 63% cobra menys dels 1.286 euros en què es va fixar el salari mínim d’aquell any, dels quals un de cada quatre cobra prop de 964 euros. L’import més freqüent de pensió per a persones que han cotitzat més de 35 anys –col·lectiu que és un 25% del total de jubilats residents– és de 1.296 euros, deu euros per sobre del mínim de l’any passat. El sou medià d’aquest grup, però, ascendeix fins als 1.414 euros. Si s’amplia la mira, els que han cotitzat entre 26 i més de 35 anys són el 40%, dels quals tres de cada quatre viuen dins les fronteres del Principat– amb una mitjana d’import de la pensió que oscil·la entre els 872 euros i els 1.043 euros–. “Això és el més terrible del sistema, haver cotitzat tota la vida i no arribar al mínim per viure”, comenta el representant dels pensionistes a la CASS, Jacint Risco, que considera que “l’esforç contributiu s’ha de premiar” i que “cotitzem massa poc amb un 12%, a Espanya estan pels volts del 28% i a França, per sobre el 30%”. Per això, Risco proposa una regla que consisteix a donar l’ajut necessari per arribar al mínim basat en els anys de cotització. “Si algú que ha cotitzat 40 anys cobra 1.100 euros i el salari mínim és de 1.300, aquesta persona hauria de percebre el màxim per arribar-hi. Si, en canvi, ha treballat 35 anys, potser en comptes de 200 euros percebria 150 euros”, afegeix.

Per tot això, en el balanç anual d’Afers Socials es va advertir que l’Estat va invertir un milió d’euros més en comparació al 2022 en les anomenades pensions de solidaritat, el complement econòmic que reben els padrins amb ingressos més baixos. La xifra total va ascendir fins als 7,85 milions i es va produir un augment dels beneficiaris fins als 1.245 (1.159 l’any anterior), amb un import mitjà mensual de 525 euros.