OPERACIONS OPAQUES
Empreses estrangeres usen Andorra de pont per evadir impostos
La mercaderia que entra per la duana francesa surt com a exportació en pocs dies després d’estar en règim de dipòsit
La fórmula està ben dissenyada i els resultats són molt bons per a la butxaca dels propietaris d’almenys dues empreses franceses, que a través d’un sistema d’importació-exportació gairebé automàtic aconsegueixen estalviar-se un bon grapat de milers d’euros d’una mercaderia que acaba al mercat francès amb un marge de beneficis molt elevat, gràcies al fet que s’introdueix a l’estat veí per un valor molt per sota del real.
Aquesta activitat irregular ha fet aixecar sospites i ja es té la certesa que el model que es fa servir no és de cap manera l’idoni i que té bàsicament com a funció declarar al fisc gal un import més baix per pagar menys TVA a França, que se situa en el 20%. Les entrades i sortides de les mateixes mercaderies en dipòsit a Andorra no és una pràctica habitual i ha aixecat sospites i, segons les fonts, s’ha verificat que la intenció real és declarar a la duana francesa un valor més baix del cost real, que a la llarga implica un estalvi fiscal que es pot apropar al milió d’euros.
Una d’aquestes societats franceses es dedica a la venda de material elèctric d’una popular marca d’aquest sector. Els mateixos socis, de nacionalitat gal·la, tenen censada una altra empresa radicada a Andorra que presumptament no té activitat i que serveix per fer de trampolí dels articles que arriben i que surten. No té empleats ni cap vehicle matriculat a Andorra, i el que fa és importar la mercaderia de l’empresa francesa i, un o dos dies després, exportar-la a la mateixa empresa que li havia subministrat el material. No és un sistema sofisticat, però de moment està donant els seus fruits des que va començar a operar l’any passat.
CONNEXIÓ A ENCAMP
La clau és l’empresa encampadana, que es podria qualificar de fictícia, ja que no té cap activitat i sí una funció essencial, ja que fa de pas intermedi per modificar l’import de la mercaderia. Entra a Andorra en règim de dipòsit sense abonar l’IGI amb el 70% o 80% per sota del valor real, i la mateixa empresa ubicada a Encamp que ha fet la venda, després d’un o dos dies, ven els articles a la mateixa empresa francesa. Això sí, ho fa per una quantitat lleugerament superior amb la intenció de despitar els duaners, una operació que no ha passat desapercebuda perquè s’està fent amb massa freqüència.
Tot aquest maquillatge del preu real de la mercaderia fa que entri a França pagant molt menys de TVA. El valor de la mercaderia és molt baix en relació amb els preus de venda al públic a França. És una forma d’actuar que, segons les fonts, es podria qualificar de frau de llei o també evasió fiscal. Andorra no en treu cap benefici, només fa de trampolí per a un benefici particular que presumptament s’endinsa en el terreny de la il·legalitat. La societat està inscrita al Registre de Comerç i Indústria i té com a activitat autoritzada la venda d’articles elèctrics, electrodomèstics i productes electrònics.
Les fonts remarquen que el sistema és punible: la mercaderia que entra és la mateixa que la que surt i en tots els casos els destinataris són els mateixos que els importadors. Tot passa per la duana francoandorrana i ja fa més d’un any que aquest trànsit està actiu.
Es tracta d’importacions de gran volum que poden arribar als 300.000 euros i d’una rebaixa del valor dels articles també important, i per tant les empreses paguen el TVA per una quantitat inferior del que val el producte tot i que per al camí de retorn solen augmentar aproximadament un 10% el valor perquè no sigui exactament la mateixa xifra que quan la mercaderia va entrar a Andorra.