Sala de part improvisada

Mare i filla seguien ahir al migdia a l’hospital en perfecte estat de salut. El naixement d’un fill sempre és un record inesborrable, però el de la Maitê serà d’aquells que no tan sols guardaran a la memòria els progenitors, Michele i Athos, també els qui van acabar presenciant una arribada al món inusual. I el pare s’ha decidit a explicar la història precisament per agrair a totes aquestes persones la seva ajuda: bombers, sanitaris i també el conductor de CityXerpa que era allà per dur-los a l’hospital i que ja no va haver de fer el trajecte.

És la matinada del dia 22 passat i la Michele comença a sentir contraccions cada cop més freqüents i trenca aigües. Athos explica que llavors truquen a l’hospital i els tranquil·litzen, encara poden passar unes hores fins que el part culmini. L’embaràs ha complert les 40 setmanes i la ginecòloga els ha dit que la nena pot néixer a final de setmana. “Però la meva dona va dir que volia anar ja a l’hospital, sentia que ja venia”, rememora Athos. Així que pels volts de les tres de la matinada i amb el vehicle esperant-los al carrer surten de l’edifici de l’avinguda Santa Coloma on viuen, però ja no hi va haver temps de pujar al cotxe. La nena està per néixer. “Vaig demanar al conductor que truqués a una ambulància i vaig començar a ajudar la meva dona amb les instruccions de l’hospital”, continua el pare, que ara admet que tenia reticències a entrar a la sala de part perquè “soc molt aprensiu”. Òbviament el destí li tenia guardada una sorpresa. “Tot va succeir en uns quants minuts” i, de fet, amb el bebè ja protegit amb un abric, sobre la mare i quan seguia les directrius per lligar el cordó umbilical –“em van suggerir que ho fes amb el cordó de les sabates”– va aparèixer l’ambulància dels bombers.

“Van ser molt pacients amb mi, n’estem molt agraïts”, destaca Athos, que és del Brasil i va arribar a Andorra fa tres anys. La seva sogra, que també estava en aquell moment i que és mare de set fills, va predir que la nena no naixeria a l’hospital. “I jo li deia, calla, no em facis por.” La natura i les mares, que sabies.