“Andorra vol ser vist com un dels líders del digital”

Tomas Lamanauskas (Lituània, 1979) és vicesecretari general de la UIT. Parlem amb ell del fòrum, de la IA i de les possibilitats d’Andorra en l’entorn digital, del qual creu que encara li falta decidir cap a quin sector especialitzar-se.

Quina valoració fa del fòrum?

Crec que va anar molt bé. És molt satisfactori veure el tan gran interès des dels nivells més alts de l’estat, tant del cap de Govern com de la ministra d’Afers Exteriors i el secretari d’Estat de Transformació Digital. He tingut grans converses i va ser genial veure una gran representació d’altres països.

"M'alegro que Andorra Telecom integri la IA en les seves operacions"

Quina importància pot donar un andorrà al fòrum?

Una part és el màrqueting. Voleu que la gent descobreixi el país i crec que aquesta ja és una bona raó per venir aquí. El fòrum és un punt de trobada. De fet, vam estar parlant d’un possible nou esdeveniment a Andorra que podria portar altres parts interessades aquí i estic molt content que el Govern actual ho plantegi. Ens interessa molt.

"Andorra ha de trobar el nínxol, saber quins són els seus actius i capacitats"

Què suposa que un país petit com Andorra organitzi aquesta mena d’esdeveniments?

Jo mateix soc d’un país petit, Lituània, i també he passat algun temps als països més petits. Sé que de vegades no és fàcil fer un esdeveniment així, però crec que, realment, demostra tot l’esforç i l’ambició que té Andorra de ser vist com un dels líders del digital. Té l’ambició de ser vist per fer sentir la seva veu, perquè els països petits som capaços d’empènyer realment i el nom d’Andorra pot ser reconegut en importants processos globals. Andorra és un país sobirà amb veu, opinió i capacitat de parlar, i això es pot aprofitar per al bé del país perquè el teu interès sigui conegut. A més, ajuda a situar el país al mapa.

Pot Andorra esdevenir un enclavament digital mundial?

Pot, però generalment significa que ha de decidir en quina àrea desitja jugar el joc. Alguns països petits són bastant importants en la indústria dels satèl·lits, altres en centre de dades, serveis financers, e-gaming, etc. Andorra ha de trobar el nínxol, saber quins són els seus actius i capacitats. El que és bo dels països petits és que poden ser flexibles i ràpids, i que els vincles entre diferents parts del govern i el sector privat també ho poden ser. El que requeriria molt temps perquè un país gran es formés en aquesta decisió d’estratègia, en un país petit es pot identificar una oportunitat en el sector privat i obtenir molt ràpidament el suport del sector públic i per traduir l’entorn normatiu i polític per adequar-ho.

És important la col·laboració publicoprivada?

Definitivament. La major part de la inversió ve a través del sector privat. En les inversions en infraestructures, el sector públic mai és suficient per tenir una cobertura completa de la inversió.

Quins punts forts té el país?

He de dir que estic molt impressionat per la bona connectivitat d’Andorra i les seves infraestructures, per això és important pressionar per garantir que aquesta infraestructura s’aprofiti per oferir serveis addicionals. Tot i això, aquesta infraestructura està canviant i es necessita continuar invertint-hi. Sempre hi ha un objectiu en moviment, i els governs i el sector privat han d’estar sempre al capdavant d’això.

Cap a on veu que va tecnològicament Andorra?

M’han parlat de la intenció de crear una agència de ciberseguretat d’Andorra o de treballar en una xarxa de protecció de la infància i per a la infància en línia. M’alegro molt d’escoltar que Andorra Telecom està integrant la intel·ligència artificial en les seves operacions, tant per al costat de la xarxa com per al de la gestió del consumidor. Aquest és exactament el punt en el qual es necessita pensar per mantenir-se en el cim.

És la IA una amenaça al mercat laboral?

Aquesta és, definitivament, una de les tecnologies que canvien el mercat laboral. Per a mi no és una amenaça, penso que la IA ens està ajudant a fer els nostres treballs millor, d’una forma més intel·ligent i que ens ajuda a ser realment més eficients i ràpids. És clar que la IA farà que algunes feines quedin obsoletes –les manuals, per exemple, no. Hi ha una frase que diu que la IA no et prendrà el teu treball, ho farà una altra persona que sap com usar aquesta IA millor que tu.

A quins reptes s’enfronta la UIT envers la IA?

N’hi ha diversos. En l’esfera del contingut hi ha la desinformació o el deepfake. Quant al món laboral, hi ha el biaix per gènere, que és un gran problema actualment perquè pot reforçar els homes cap a llocs de direcció mentre les dones queden relegades a feines subordinades. També, és clar, la protecció dels infants.

En quina direcció s’ha d’anar?

Aquí hi ha dos camins. Hem de fer que els infants siguin capaços de detectar ells mateixos què és un bon ús de la IA i què és nociu. Això s’ha de fer educant-los, com també s’ha d’educar els adults perquè sàpiguen com mostrar la informació. A més, moltes eines digitals ara permeten instal·lar mesures de seguretat que controlen alguns continguts per als nens segons l’edat adequada.

Com és la bretxa digital en un país petit com Andorra?

N’hi pot haver segons entorn rural o urbà, nivell d’ingressos o educació, entre altres. Però en un país petit, a vegades hi ha problemes d’abastament. És a dir, el seu mercat és més limitat i hi pot haver serveis o continguts dels més moderns o proveïdors globals que no siguin fàcilment accessibles per a la població. Per això, per a Andorra és important participar als processos globals.