Els boscos poden absorbir el 40% del diòxid de carboni emès al país

Els boscos d’Andorra tenen capacitat per absorbir al voltant del 40% del diòxid de carboni que s’emet al país. Així ho va afirmar ahir el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, durant la presentació del primer Inventari Nacional Forestal, un treball elaborat durant els darrers tres anys per Andorra Recerca + Innovació (AR+I), i subvencionat pel Govern, que permetrà incloure els resultats en l’inventari nacional de gasos d’efecte hivernacle.

L’enginyera forestal de l’AR+I, Marta Domènech, va explicar que a través d’aquest inventari i de les variables gasomètriques s’ha pogut constatar que els boscos d’Andorra es troben en un estat molt similar al de la part ibèrica dels Pirineus, com les comarques del Pallars i la Cerdanya. A més, en els últims anys, hi ha hagut un augment de la mortalitat forestal, ja que s’observen indicis de decrepitud en alguns boscos. Aquest estat està relacionat amb les sequeres que han afavorit la introducció d’algunes malalties forestals. Sense confirmar-ne cap específicament, Domènech va comentar que hi ha presència d’escolítids, uns insectes que es mengen la fusta, i també va destacar els efectes de la sequera patida durant els últims 30 mesos.

La creació d’aquest inventari, segons l’enginyera forestal, “ha de servir de base per als qui han de decidir sobre els boscos, que són els comuns, com a ajut a la governança forestal”, amb l’objectiu “d’aportar llum al coneixement i ajudar en el que faci falta”. Així mateix, en el moment d’implementar millores en la gestió forestal, Domènech recomana integrar l’aigua, el carboni, la biodiversitat i la bioeconomia

En aquest sentit, la cap del programa de Gestió Forestal Multifuncional del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Míriam Piqué, va incidir en la importància de la creació d’aquest inventari, destacant que “Andorra és un país de boscos, un actiu molt important” per al país. Així, l’inventari servirà per fer una diagnosi, establir polítiques forestals i planificar l’espai forestal de cara al futur.

En termes generals, “un inventari són unes mesures que es fan als boscos a través de parcel·les”, va especificar Piqué. En aquestes parcel·les s’inclouen arbres amb diferents atributs, i en el cas d’Andorra, el disseny implementat és el disseny estratificat. “En cinc o deu anys es podrà mesurar el mateix lloc i ens donarà una idea de la seva evolució”, va dir.