NOU ESPAI DE SEPULTURA

Futur cementiri multiconfessional

L’executiu estudia la viabilitat del projecte perquè el terreny escollit és de la seva propietat 

Futur cementir multiconfessional.

Futur cementir multiconfessional.Fernando Galindo

detail.info.publicated
Gerard E. Mur
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La construcció d’un cementiri multiconfessional al Principat és una vella reclamació de les comunitats religioses no catòliques. A Andorra tots els cementiris són de signe catòlic i els fidels d’altres religions no poden enterrar els seus difunts al país seguint el ritu establert. Ara sabem que el Govern té encarrilat el projecte. L’executiu ha mantingut reunions amb el Grup de Diàleg Interreligiós i el comú d’Escaldes-Engordany per situar el cementiri en aquesta parròquia, a la zona de la Plana, on ja hi ha el catòlic. Fonts del comú confirmen aquestes reunions i assenyalen que el timó del projecte està en mans dels ministeris d’Ordenament Territorial i de Salut, justament perquè el terreny és de domini governamental i les competències sanitàries són de gestió nacional. El comú assenyala que s’està elaborant un estudi per avaluar la possibilitat de situar el cementiri al lloc previst. És el que va confirmar aquesta setmana la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, que va parlar d’un informe hidrogeològic i va avançar que el cementiri podria estar en funcionament aquesta legislatura.

“Hem d’enterrar els familiars a Barcelona o Tolosa, amb tota la complexitat burocràtica”
Isaac Benchluch, Associació Cultural Israelita
 

Les comunitats religioses que han reclamat llargament el seu lloc de sepultura celebren els avenços del projecte. Salih Salhi, president del Centre Cultural Islàmic, considera que no té sentit traslladar el cadàver d’algú arrelat al Principat al país d’origen. “Si el difunt ha fet tota la vida a Andorra i no té cap vincle amb el Marroc, hauríem de poder enterrar-lo aquí.” En el cas dels marroquins que moren a Andorra, aquests poden ser traslladats al Marroc si prèviament han pagat una assegurança de vint euros anuals que els dona dret al retorn del cos. El govern del Marroc gestiona el trasllat, que pot trigar entre set i deu dies. Durant el punt àlgid de la pandèmia, amb els aeroports tancats, els enterraments els havien de fer a França.

El cementiri de la Plana, a Escaldes-Engordany.

El cementiri de la Plana, a Escaldes-Engordany.Fernando Galindo

“Si el difunt ha fet tota la vida a Andorra, hauríem de poder enterrar-lo aquí”
Salih Salih, Centre Cultural Islàmic
 

De fe jueva, Salomó Benchluch, conseller general de DA, explica que ha hagut d’enterrar familiars a Tolosa i Barcelona per la manca d’un panteó multiconfessional. Ell és un dels impulsors del projecte i recorda que la qüestió s’arrossega des de fa més de vint anys: “Se’n va començar a parlar amb en Toni Martí, excap de Govern i cònsol d’Escaldes aleshores. És un tema que ve de llarg. No hi ha hagut cap comú que hagi destinat un terreny al cementiri i, de fet, ha estat el Govern qui ha trobat una zona per solucionar l’assumpte.”

Isaac Benchluch, president de l’Associació Cultural Israelita, apunta que la construcció del cementiri és “una necessitat enorme”. “Ara hem d’enterrar els nostres estimats a Barcelona o Tolosa, amb la complexitat burocràtica que això implica, la distància...”. Els enterraments fora del Principat els han de pagar de la seva butxaca. Només quan la família no s’ho pot permetre, la comunitat sufraga. “És una gran notícia que el projecte avanci. Fa molts anys que ho demanem. Pensa que nosaltres només podem ser enterrats a terra. No es permeten els nínxols ni la cremació en el nostre culte. Hem d’estar en contacte amb la terra directament. A més, tota la litúrgia jueva implica que hagis de tenir un espai propi. L’espai jueu ha de ser exclusivament jueu. No pot haver-hi al costat una persona d’una altra religió.” Benchluch explica que les reunions amb Govern s’han multiplicat durant els dos últims anys, el període en què el projecte ha agafat cos: “Sempre han estat a l’escolta, però fins ara no s’havia materialitzat.” La comunitat jueva a Andorra suma uns cent membres, una xifra que arriba fins als 200 si comptem “els que entren i surten”.

tracking