Urgències lidera les hores extra realitzades a l’hospital

El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) va pagar l’any passat 1,082 milions per les gairebé 41.000 hores extraordinàries que va sumar el personal. Són pràcticament 200.000 euros més que els abonats el 2022 i s’aproxima a la quantitat dels anys més durs de la pandèmia –2020 i 2021–, quan se’n van comptabilitzar 1,24 i 1,1, respectivament. El 2020 es van fer prop de 50.000 hores fora de la jornada laboral ordinària i el 2021 prop de 44.000. Les dades les ha facilitat la ministra de Salut, Helena Mas, en resposta a una bateria de preguntes de la consellera socialdemòcrata Susanna Vela, que aborden problemàtiques com les dificultats per contractar metges. Precisament Urgències ha arrossegat problemes de personal els últims anys i és el servei que lidera amb diferència la xifra d’hores extra reemborsades; l’any passat els treballadors van sumar-ne 6.625 valorades en 251.234 euros, per tant, pràcticament la quarta part del total. Els metges de l’àrea en van fer pràcticament 4.500 valorades en prop de 194.000 euros.

Les dades facilitades indiquen que el pes d’Urgències en la càrrega extra de feina és una constant. El 2022, que es van pagar 887.608 euros al personal, 236.484 corresponien a sanitaris del servei. El 2021 van ser 270.061 euros i el 2020, 257.063. L’últim any facilitat és el 2019, amb una quantitat total de 755.267 euros, dels quals 155.417 van distribuir-se entre personal de l’àrea. Malgrat les quantitats abonades els últims anys per aquest exercici la partida prevista és només de 203.190 euros. La ministra especifica que “el pressupost d’hores extra es determina principalment per l’estimació del motiu de l’increment d’activitat” i cobreixen essencialment els citats increments d’activitat, la cobertura de baixes i la cobertura de vacants. L’any passat, la majoria van ser per cobrir baixes (15.680) mentre que 13.449 van ser per puntes d’activitat. Vela també demanava per l’estratègia per cobrir llocs de treball de professionals que necessiten ara, augurant que “la falta dels quals serà dramàtica en menys de 10 anys”. La ministra respon que les mancances són una “tendència global” que explica per falta de places en estudis de Medicina, les dificultats per conciliar i la jubilació de professionals. A l’altre cantó, factors com l’envelliment de la població incrementen la demanda de serveis assistencials. Quant a les accions per revertir-ho, apunta que hi estan treballant el ministeri amb el SAAS, la CASS i els professionals sanitaris i en concreta algunes: la publicació propera a les pàgines web del ministeri del SAAS, del ministeri i dels col·legis professionals “informació relativa al funcionament del nostre sistema de salut, fent èmfasi en aquells punts que el fan atractiu per als professionals de la salut”; la reactivació per part del SAAS de la carrera professional, i la modificació que es prepara de la Llei de les professionals de salut “per millorar i agilitar els procediments per autoritzar els professionals i revisar els criteris per atorgar els permisos d’exercici posant la màxima atenció a garantir la qualitat professional”. Mas també indica que ja s’ha creat un grup de treball interdisciplinari entre ministeri, CASS i SAAS i al qual s’afegiran en una segona fase el col·legi de metges i altres entitats professionals que han de desplegar “un paquet de mesures heterogènies d’alt impacte” que no concreta. A més, es treballa en l’anàlisi de dades per “detectar necessitats de professionals actuals i anticipar les futures” tenint en compte el nombre de professionals, el sexe i l’edat, la dedicació horària o la llista d’espera. El que no es planteja és la creació d’una borsa de treball de professionals.

LES DEMANDES

Vela també qüestiona per demandes formulades per la plantilla com ara reduir les guàrdies o avançar l’edat de jubilació. La resposta és que són reivindicacions del comitè d’empresa en fase d’anàlisi i que s’abordaran en la negociació del conveni col·lectiu.