COL·LECTIUS ESTRANGERS
El col·lectiu d’argentins a Andorra s’enfila als 3.000
Les flexibilitzacions dels permisos de treball entre el 2022 i el 2023 van contribuir a l’arribada dels immigrants del país sud-americà.
Cues, el 2022, per fer els tràmits al departament d’Immigració.
Les últimes dades del departament d’Estadística registren un creixement notablement alt de la comunitat argentina al Principat. Les xifres del maig indiquen que el país acull actualment 2.930 argentins amb permís de residència i treball. En el mateix període del 2023, la dada era de 1.873. Això significa un augment anual del 56,4% o, el que ve a ser el mateix, 1.057 argentins més.
Marcelo Ponce, president de l’Associació Argentins a Andorra, atribueix d’entrada aquest increment a les flexibilitzacions dels permisos de treball que va impulsar el Govern entre el 2022 i el 2023 (amb més quota per assumir treballadors extracomunitaris). Una part dels argentins que van arribar aleshores van poder canviar la condició d’immigrant temporal per una permanència més llarga i estable. “La quantitat de persones que ho han fet és molt important”, apunta Ponce, que reconeix que els argentins que arriben al Principat ho fan per cobrir vacants en el sector de l’hoteleria, la restauració o el comerç: “Venen per omplir una manca de mà d’obra clara. Andorra ha de buscar algú que es faci càrrec d’aquests llocs de feina. Som, a més, una comunitat que domina tot allò que té a veure amb l’atenció al públic. Tenim experiència”. Malgrat, però, ocupar feines no qualificades del sector terciari, la comunitat argentina és prou important i està prou establerta per haver-se situat també en altres gradacions laborals: llocs de direcció en estacions d’esquí, estudis d’arquitectura, empresariat, alta administració, empreses d’enginyeria, etc.
“Hi ha una clara manca de mà d’obra en hoteleria i som una comunitat amb experiència”
Ponce afegeix que aquests 2.930 argentins amb permís de residència i treball no són únicament els que hi ha al país: cal sumar-hi tots aquells que venen a fer temporada i que apugen la dada fins als 5.000, sobretot a l’hivern. Un dels motius que els impulsen a emigrar –expressa Ponce– és la situació a l’Argentina: “Molt sensible, molt delicada”. A banda, però, de l’objectiu de trobar feina, alguns també es traslladen a Andorra perquè “tenen l’oportunitat de viatjar, de conèixer un nou país”.
“Cal que hi hagi un filtre [migratori] perquè tots puguem viure com correspon”
Pel que fa a les relacions personals o socials, els residents argentins no són els que més es reagrupen familiarment. Quan pretenen fer-ho, però, des de l’entitat se’ls avisa de l’obligació de reunir-se sota la normativa legal establerta. “Hi ha molta gent irresponsable que anima permanentment a reagrupar-se sense una cobertura legal. Recomanem no fer les coses fora de la llei perquè això crea angoixa. Sovint s’aviva aquesta imprudència a través de les xarxes socials, que tenen una força imparable, i això és perillós perquè hi ha menors implicats”. “No es pot abusar de la benevolència del sistema andorrà”, alerta Ponce, que considera Andorra i Argentina “països extremament diferents”. Cal recordar que aquesta setmana van haver de marxar del país una vintena de famílies per una situació irregular de reagrupament. El principal entrebanc amb què topen els membres de la comunitat quan arriben per establir-se –recorda Ponce– és “la dificultat per trobar un habitatge digne”.
Micaela Prediger i Flor Guzmán són argentines i treballen de cambreres en un hotel del centre històric d’Andorra la Vella. Totes dues van viure l’allau de les flexibilitzacions fa un parell d’anys. “La meva arribada va coincidir amb el boom. Va ser molt bèstia; veies persones dormint a les places. Després, tot es va regular. I ho prefereixo. La gent arribava sense estar ben informada”, explica Prediger. Guzmán coincideix: “Cal que hi hagi un filtre perquè tots puguem viure com correspon”. Prediger va arribar el 2022 i va trigar sis mesos a poder treballar perquè va enganxar l’esclat migratori. Guzmán va arribar un any abans i ella sí que va trobar feina i pis ràpidament, “al cap d’una setmana”. Totes dues se senten ben acollides al Principat i encara esperen passar-hi una llarga temporada, però no neguen la intenció de retornar a l’Argentina. “Acabaré de gaudir del país i de les classes de català”, diu Guzmán. Asseguren que la comunitat està unida i es dona suport: “Trobar-se un altre argentí és com trobar-se un germà”.