D'Andorra a l'elit de la dansa a París

L’escola de dansa de l’Òpera Nacional de París ha admès recentment una nova alumna formada a Andorra. Es tracta d’Aitana Granell, que amb onze anys ha començat carrera professional en una de les institucions dedicades a l’òpera i la dansa més antigues del món, fundada per Lluís XIV. Granell va viure quatre anys a Andorra i durant aquest període va iniciar-se en el ballet al centre Soul Dance, fundat i dirigit per Maryna Len, formadora de ballarines ucraïnesa amb diploma del Col·legi d’Arts Escèniques de Dnipropetrovsk. La prestigiosa escola de dansa parisenca aporta el 95% dels ballarins de l’Òpera Nacional.

Len explica que des de les primeres classes va detectar el talent de Granell. Un talent, però, que s’ha hagut de polir i treballar amb molta disciplina i hores de formació. La professora va veure possibilitats d’encaminar Granell cap a la dansa professional i ho va comentar amb la mateixa alumna i els pares. Les tres parts van acordar treballar en aquest sentit, la qual cosa implicava esforços de Granell i la família: ampliar el nombre de classes setmanals (dissabtes i diumenges inclosos, si calia) i corregir alguns desavantatges del cos, com ara els peus plans. “Els requisits físics són molt durs en aquest món i sempre hi ha algú darrere teu esperant”, admet Len.

Un altre punt que Len i Granell han hagut de treballar és l’adaptació al mètode francès. El mètode de dansa que imparteix Len és el Vaganova, és a dir, tècnica russa, amb passos i argot propis. Per poder ser admès a l’escola de dansa de l’Òpera Nacional, cal dominar el llenguatge i els moviments del ballet francès, entendre’ls i saber marcar-los. Granell també va formar-se amb una altra professora de Soul Dance que domina tota aquesta terminologia. El poc domini de la llengua francesa –explica Len– feia patir l’alumna, però ara s’ha demostrat que no era una dificultat insalvable.

La primera prova que va superar Granell per entrar a l’escola de dansa va tenir lloc el gener passat. En aquell moment, accedia a sis mesos de classes. Va ser una de les setze escollides d’entre 2.000 aspirants. Ara, aquest juny, ha hagut de tornar-se a examinar per poder romandre-hi tot un curs escolar (que començarà al setembre). Cada any, els alumnes han de revalidar la plaça. Per a Judith Olius, la mare, la satisfacció de veure una filla a l’elit de la dansa és molt gran, però l’experiència també és “un caramel enverinat”. “És un sacrifici molt gran. Els pares no vivim a París i tot és una mica complicat. Ara bé, ho hem de fer per ella. Ella s’hi ha esforçat molt, per tant, nosaltres també”.